llibre

CAP A LA BELLESA

David Foenkinos

Traducció Pau Joan Hernández 218 pàg.

Coneixem Antoine Duris, un enigmàtic professor reconvertit en guardià de sala del museu d'Orsay, el seu estat anímic l´ha dut a prendre decisions dràstiques, està afectat d’

“...una mena de fractura de la rèplica” …””passava per una convalescència de la paraula” pàg. 26

Sabem que com a professor la seva implicació era total, na Louise, qui va ser la seva companya, li deia que “no corregia els exàmens, sinó que els vivia” pàg. 101

Fins aleshores, a la seva vida no havia arribat la desgràcia en estat pur.

El va fer trontollar el destí tràgic d´una alumna, la Camille, una jove particularment brillant. Una dona cridada a la plenitud a través de la seva obra, una persona que havia patit un drama terrible, però que semblava que el poder de la creació l’alliberaria, es dóna entre professor i alumna una comunicació ideal, no ha de fer cap esforç per estimular-la, els seus dots són evidents.

La Camille sap que s'ha de guarir les ferides, sap que ha de demanar ajuda per conviure amb un secret que és una ombra que pot enfosquir la seva vida, sap que té una obra a realitzar, sap que ha d´optar per la vida. Hi ha un botxí, un personatge sinistre a qui no ha denunciat, algú a qui ha salvat amb el seu silenci, han passat anys i el secret li impedeix créixer:

…”L´havia anorreada robant-li el cos, però no podia robar-li la vida”. pàg. 169

Va demanar ajuda, el procés era lent, però es trobava al bon camí:

“... Encara no aconseguia de parlar, però els mots suraven a la riba de la paraula.” pàg. 174

Foenkinos ens parla del dolor en estat pur, ens parla de la força de la creació i de la força del compromís vital amb l'art, amb l´obra acabada i amb el coneixement del procés creatiu i la vida de l'artista, res no és suficient per salvar Camille, els remeis no arriben a temps.

Una anàlisi profundíssima, subtil i encertada d'uns personatges en els seus diferents medis, una desgràcia que ens colpeja per coherent, una víctima silenciosa, un botxí que per un temps sobreviu al seu crim.

Ens trobem davant d'una reflexió necessària, que ens és presentada magistralment