Amb èmfasi: recomanacions literàries

EL DOCTOR ZHIVAGO

Boris Pasternak

Traducció Marta Rebón

747 pàg.

Per a molt lectors l´estiu és el moment triat per llegir una obra a la qual podem dedicar més temps, per a molts és un període on hi ha la possibilitat de temps lliure i també ajuda la circumstància de disposar de més hores de claror natural, un altre estímul que ens duu a dedicar llargues estones a la lectura.

Arran de la lectura de les memòries literàries de Liliana Lunguiná VERSIÓN ORIGINAL, vaig decidir-me pel meu clàssic d´aquest estiu, la gran novel.la de Boris Pasternak, obra que quan al 1957 va ser enviada a la revista Novy Mir, Lliana Lunguiná ens diu:

“...Pasternak en absoluto pensaba en escribir una obra contrarrevolucionaria. Al revés, reconstruyendo la época a través de la óptica de la percepción del personaje y de los sentimientos propios, trataba, sobreponiéndose a sí mismo, de aceptar el nuevo régimen o al menos comprender el poderoso movimiento que había revuelto la vida de su país.” pàg. 215

Ens trobem amb una obra monumental, perfecta, una lectura que ens sedueix des de la primera línia, les reflexions de l'autor són universals. El manuscrit aconsegueix arribar a un editor italià que és el primer a publicar-lo fora de la URSS, a Rússia no se’n farà la primera edició fins al 1988. Internacionalment l´aprovació va ser rotunda, al 1958 li és concedit el Premi Nobel, l´autor renuncia a aquest honor per evitar ser expulsat del seu país.

La transformació de la vida quotidiana, l'adaptació del nostre personatge a noves realitats que l´afecten en tots els àmbits de la seva existència, no perd mai la capacitat de reflexionar, la seva ànima no s´embruteix, un home noble, té presents en tot moment la lectura dels clàssics, Puixkin l´ajuda a entendre les transformacions que manifesten les persones, com a tota obra que mereix formar part dels clàssics, ens són presentats personatges i moments que ens donen llum i als quals i tornarem, hi haurem de tornar “per necessitat”, una necessitat vital de tornar a les Paraules del Mestre.

Respecte a la il·lusió dels primers moments de la revolució, el sogre de Zhivago Aleksandr Aleksándrovich ens diu:

…”¿Recuerdas que todo era nuevo y absoluto? Esa rectitud seductora. Pero tales cosas viven con su pureza inicial sólo en la cabeza de quienes las han concebido y además únicamente el primer día de su proclamación. Al día siguiente el jesuitismo de la política les da la vuelta.” pàg. 328

Una lectura a la qual tornarem, una lliçó magistral a la qual tenim el privilegi de tornar a assistir.