Amb èmfasi: recomanacions literàries

Madona con abrigo de piel

Sabahattin Ali

Traducció de Rafael Carpintero Ortega

222 pàg.

L’acció d’aquesta novel·la transcorre entre Ankara i Berlín al període d'entreguerres. Ens donen a conèixer dos personatges del tot enigmàtics, dos solitaris que es troben i es permeten estimar-se al seu ritme, que no és el de la societat tradicional que un ha deixat ni el de llibertat que l’altra viu a Berlín, ciutat testimoni de la seva passió. Un dels personatges, un home amb poques habilitats per tot allò que té a veure amb “situar-se” al món, ens diu:

…”Cuando me daba cuenta de que las dos horas que me había pasado leyendo un libro me parecían más plenas e importantes que muchos años de mi vida…” (Pàg 116).

Ella és una pintora de talent que fa de cantant a un cabaret i que des dels set anys té cura de la mare vídua. No comparteix els rituals que la societat imposa:

…”En el colegio siempre me indignaron la languidez i falta de objetivos de mis compañeras”.

…”Ser juguetes a los que se trata bien les resultaba más fácil y atractivo que ser personas” (Pàg.132).

Ella és escèptica, no vol estimar; ell sap que ha trobat l’ànima que donarà sentit a la seva vida… Les obligacions de fill i la mort del pare amb el qual no hi havia cap vincle d’estimació fan que hagi de partir; ella està malalta, malgrat tot s’avança i marxa primer… Es reuneix amb la mare per acabar de recuperar-se.

Ell torna a Ankara i allà inicia els descens, es veu xuclat per una espiral de dolor, soledat i precarietat material, la salut no l’acompanya… Ha format una família, té dona i filles, viu envoltat de parents que el toleren per la seva docilitat i per la mesquinesa d'aprofitar-se del seu sou.

Berlín va ser l’escenari de la seva passió, van gaudir de la ciutat, els parcs, els museus, les sales d´exposicions... Es miraven “des de lluny” les disbauxes dels altres, el seu era un altre món. Sempre donant trascendència a cada acció, van haver de deixar d’anar a l’òpera, per a ella era molt difícil haver de marxar abans del final, havia d’arribar a temps a la feina del cabaret, el seu era una treball que podia fer per diners; el que no podia fer a canvi de diners era pintar...

l´Escriptura de Sabahattin Ali ens ha encisat des del primer moment, fins a la meitat del llibre només el coneixem a ell i el mitjà que l’acull, la seva vida quotidiana. Una escriptura que situa l’autor que acabem de conèixer a l’alçada dels més admirats.

Quan som a Berlín i coneixem l’ésser que ha de trobar-se amb el personatge que ja hem fet nostre, ens trobem amb una dona que ens trasbalsa i ens commou, un personatge que no cau en cap parany, perfectament dibuixat, una dona que retindrem a la nostra memòria, algú a qui retre respecte i admiració.

Sabahattin Ali, un descobriment que tenim la felicitat de recomanar.