El noi silvestre

El noi silvestre

Paolo Cognetti

Traducció de Miquel Izquierdo

189 pàg.

Paolo Cognetti va néixer a Milà l’any 1978. Aquest “quadern de muntanya” ens arriba precedit per un poema d’Antonia Pozzi (“Congestes”) que ens trasllada a la natura, a 2000 metres d’altura.

Un jove de ciutat, que coneix i estima l’alta muntanya, tria un indret solitari per viure uns mesos. Porta l’equipatge imprescindible, els llibres que escauen amb el seu moment anímic i l’indret que l’acull. En el moment de la crisi que el duu a deixar la ciutat ens diu “les novel·les em defugien”, és l’hora de recórrer a altres interlocutors: Thoreau, Elisée Reclus, “Into the Wild”, el llibre que ens parla del jove del s.XIX que va deixar aquest món als 22 anys, un home que sentia una gran admiració per Thoreau i que va adoptar el seu manifest, viure amb transcendència i consciència sense fer concessions a les estratègies socials que ens allunyen de la nostra essència. El bosc ens ajuda a retrobar-nos. També Primo Levi, Pavese...

L’observació serena i tranquil·la de l’entorn en soledat, acaronar les pedres que el temps ha pulit, que altres mans han acaronat. Quan feia una setmana que no veia una ànima vivent, cantar en veu alta li feia companyia. Apareix la neu quan ja no hi comptava, recorre a la biblioteca triada pel moment i es troba Rigoni Stern, que ja ha deixat constància a la seva obra de l’efecte de la neu al maig, la darrera…

Allà d’alt hi troba amics, Remigio i Gabriele. Remigio li ha llogat l’habitacle que l’acull, unes parets ancestrals que per dins s’han convertit en un lloc del nostre temps. Ell fou l’artífex de la transformació, però la seva història va impedir que l’habités. De Remigio sabem més coses: és un lector tardà que s’acosta als llibres amb una fal·lera afegida i comparteix amb ell el record a Erri de Luca i Mauro Corona. A casa seva ens sorprèn una màquina d’escriure amb un full al corró. Al full, unes paraules:

“Qui sap si mai no arribaré a escriure com abans.” (Pàg. 93).

El nostre noi comparteix aquest dubte. Coneixem la mare de Remigio, la qual amb la seva manera de fer i amb els seus silencis, del tot eloqüents, ens porta a un coneixement profund del lloc que ens acull, també ens parla del pare i del seu trist final.

Gabriele, amb qui comparteix àpats, formatge i glops de vi, amb qui:

“...Ajornava la partença amb un altre gotet.” (Pàg. 83).

El noi silvestre és una lectura que ens porta al compromís d’aprofundir en altres llibres. Cognetti és un autor de quaranta anys amb una obra important publicada, una persona culta i respectuosa a qui ens emociona incloure entre els autors que queden al prestatge i que potser un dia, acompanyats d’altres triats per ell, formaran part del nostre equipatge quan cerquem un moment de solitud per guarir l’ànima. Una vegada més, una recomanació sense

reserves.