A la casa de l’Intèrpret
Ngugi wa Thiong’o
Traducció de Josefina Caball
264 pàg.
Kenya viu la seva independència d’Anglaterra al 1962 i el jove
Ngugi wa Thiong´o, nat al 1938, ens fa arribar els seus records i la
seves vivències d’estudiant a una prestigiosa escola on la
formació segueix les directrius que vénen de la metròpoli. Els
professors reconeixen en “la matèria primera” que els arriba
individuus amb unes virtuts innates que donaran resultats si les
saben modelar de manera convenient.
Thiong’o té unes facultats excepcionals. Escolta els discursos de
l’admirat director, un anglès del tot carismàtic que els transmet
uns principis dels quals es valdrà tota la vida. No obstant, no
deixen de tenir molt de pes les sentències de la mare i també el
record d’un mestre anterior, Ngundi, qui l’ajuda a reflexionar i
a ser objectiu. Valora també l’enriquiment personal adquirit al
carrer. Va acumulant un coneixement paral·lel i clandestí que serà
una part vital de la seva formació.
Els joves arriben a dominar l’obra de Shakespeare. Cada final de
curs es prepara una representació i els alumnes aprofundeixen a
Macbeth, El rei Lear, El somni d’una nit
d’estiu... Analitzar els conflictes que representen a
l’escenari els porta a una reflexió paral·lela que no poden
verbalitzar; l’anàlisi esdevé íntima, secreta.
Els professors els formen en els principis de l’escoltisme, han
d’aprendre tècniques de supervivència a la natura, els diuen que
han de ser lleials a Déu, a la Reina i a les autoritats colonials.
Ells tenen, més a prop, els exemples dels guerrillers Mau Mau;
Thiong’o mai no deixa de tenir present el seu admirat germà gran,
un home que va sacrificar molts anys de la seva vida en la lluita per
la independència.
A l’Alliance formen grans oradors. Moltes vegades els punts de
vista que han de defensar en els enfrontaments verbals són poc
respectuosos amb la realitat del país, fins i tot frívols, però
serveixen per exercitar la capacitat de raonar i convèncer, de la
mateixa manera que conèixer Shakespeare serveis perquè sorgeixin
dramaturgs.
Aquestes memòries d’un jove amb uns ideals de formació i
justícia per sobre de tot ens porten a aprofundir en temes que no
han perdut vigència. Tot és molt recent, les ferides no s’han
guarit, les reflexions de Thiong’o són universals perquè apel·len
a allò d’esencial propi dels humans.
Vàrem prometre fa temps fidelitat a l’autor i amb la lectura
d’aquestes memòries reiterem el nostre reconeixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario