Córrer sense por
Giuseppe Catozzella
Traducció d’Anna
Casassas
254 pàg.
16,50 €
Aquesta és una narració
basada en fets reals: La nostra heroïna, na Samia, és una nina a
qui coneixem a través de la seva germana Hodan, la qual va tenir
l’oportunitat de compartir el seu dolor infinit amb Giuseppe
Catozzella.
Samia, una nina que va
néixer i créixer en temps de guerra, va viure la infantesa pels
carrers de Mogadiscio. La seva fou una vida, malgrat tot, amb moments
de plenitud. Des de molt petita na Samia té un somni; també té un
amic i confident i té una família que sap estimar. Els records li
fan renovar les forces; la seva oració va sempre adreçada als seus,
del seu breu passat treu les forces per seguir.
Als vuit anys comença a
entrenar pels carrers de Mogadiscio. El seu entrenador és el seu
amic Alí, un nin molt especial que no va anar a escola però que,
per poder ajudar na Samia als entrenaments, va aprendre a llegir tot
allò relacionat amb l’atletisme que els podia ser necessari. Alí
és una d’aquelles persones a qui les circumstàncies trenquen i
esdevenen éssers a les ordres de tots els que tenen l’interès de
perpetuar les guerres.
La nostra Samia té un
objectiu: els Jocs Olímpics de Pequín 2008. Entrena tots els
vespres, d’amagat. Quan surt de casa per anar a l’estadi ha
d’anar amb burca. Les primeres sabates esportives les té poc abans
de participar en les Olimpíades… Finalment hi participa i
enlluerna el Món. Queda la darrera -també és la mes jove-, però
és la gran promesa per als següents Jocs a Londres… Aquest nou
objectiu la fa forta. Fuig de Somàlia perquè creu que trobarà
l’estabilitat a Etiòpia. Té un entrenador que l’ajuda, però
els Senyors de la Guerra no són partidaris de la felicitat i na
Samia es converteix en una clandestina. La tramitació dels seus
papers s’eternitza, el temps passa i els Jocs de Londres són cada
dia més a prop. Ella, com tants que l’han precedit, emprèn el
“viatge” cap a Europa. Les calamitats no tenen fi, però és
forta i els seus la recolzen. Sempre aconsegueix els diners que
enriqueixen els traficants i va “salvant obstacles”. Passen els
mesos, falla la salut, però no la il·lusió: A la fi, tot per no
arribar, com tants d’altres…
De
Samia ens en queda el testimoni, un testimoni que no ens hauria de
deixar indiferents. D’amor, de bondat, humor, bellesa… també de
cinisme i d’hipocresia. Per què sempre guanyen els Senyors de la
Guerra? Per què tanta impotència envers el Mal?
Aquesta història és una
lliçó d’amor i de compromís; no podem quedar indiferents.
Després d’aquesta lectura hauríem de ser més bones persones i
més valents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario