sábado, 1 de julio de 2017

"Hozuki, la librería de Mitsuki" de Aki Shimazaki


Hozuki, la librería de Mitsuko
Aki Shimazaki
Traducció d’Íñigo Jáuregui
138 pàg.
16.50 €


En aquesta novel·la coneixem tres dones que són depositàries de secrets; uns formen part del passat i d’altres, els de la nostra protagonista Mitsuko, encara es mantenen, són secrets per sempre.

Es pot ser una llibretera que regenta un establiment de llibres de segona mà, especialitzats en filosofia i, alhora, cambrera unes hores cada divendres en un bar de copes per tal d’arribar a final de mes: S’ha de pagar un crèdit i fer front a la despesa de l’escola privada del fill, un infant que pateix una discapacitat -és sord i mut-. A la casa-llibreria on conviuen mare, fill, àvia i el gat Sòcrates s’hi viu la pau més veritable: El nen viu en plenitud, és molt estimat, fa moltes preguntes que la mare i l’àvia satisfan des de punts de vista molt diferents i respectats. En aquella casa hi regna l’amor en la seva millor versió.

Quan es dialoga amb un infant sord i mut, mai no es parla de més; les paraules són les justes i estan molt ben mesurades; els silencis de la mare i el fill són eloqüents i enriquidors, no els perd la xerrameca que tant de mal fa quan emetre paraules no representa cap esforç i moltes vegades surten per la boca sense passar per cap filtre necessari.

Presenciem l’Amor incondicional de la mare cap al seu fill adoptiu.

Es produeix en un moment de la novel·la una trobada entre les dues mares, la biològica i l’adoptiva, sempre amb els secrets com a protagonistes. La mare biològica diu:

…”Sí, Taro nació para vivir con usted”. (Pàg 125)

Trobem una conversa entre mare i fill moltes vegades repetida:

“...Tú naciste para salvarme la vida.
Ya me lo has dicho, pero tú me tuviste porque yo quería ser tu hijo.
Entonces nos necesitamos el uno al otro”. (Pàg. 135)

Mitsuko és la nostra heroïna. No ha acabat els estudis bàsics, és reconeguda com a llibretera (va apendre d’un llibreter savi tot fent de treballadora). Ha estat prostituta i cada setmana es converteix durant unes hores en cambrera d’un bar de copes de luxe. Té sempre present l’home que va “estimar” i no és capaç d’enumerar els seus amants. Aquesta dona ens acompanya, ens fa més respectuosos amb els silencis, amb els secrets…


Una lectura que ens sorprèn. Pensàvem que teníem veritats però, després de conèixer Mitsuko, tot trontolla. Per això, i una vegada més, una recomanació sense reserves, una lectura molt important.


No hay comentarios:

Publicar un comentario