Amb èmfasi: recomanacions literàries

La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli

Josep Mara Quintana

334 pàg.

19 €

Aquesta novel·la ens presenta moments històrics convulsos i esdeveniments socials de gran rellevància. Ens trobem a la Barcelona d’entre finals dels anys 20 i les acaballes de la Guerra Civil. Les circumstàncies dels nostres personatges ens donen a conèixer altres realitats, com són la ciutat de Maó durant el mateix període i alguns moments de la Guerra a Burgos.

L’idealisme i la desfeta: Cirus Homs, el metge Vilardell i Toni Canals són víctimes que representen l’horror, la injustícia i la impotència; la coherència dels seus ideals quan els coneixem i el caos i la brutalitat que les circumstàncies els fan viure. Els anys fan que cada vegada la reflexió sobre els fets que van viure els nostres sigui més serena, més objectiva. El dolor va prendre un protagonisme que es va dilatar en el temps, sense fi. Dècades més tard les persones morien sense haver recuperat la plenitud, eren vides trencades, dols que no es podien manifestar.

La nostra protagonista és una adolescent que té plans, que vol fugir de la comoditat de la vida burgesa, dels vestits, les festes i els viatges… Tot està molt bé, però ella tria una altra cosa, vol estudiar medicina, vol compartir i fer més lleu el dolor dels altres. No arriba a assolir els seu objectiu però, tot i així, serà infermera a la presó de dones del carrer Reina Amèlia de Barcelona ,a on es una interna més, també a l’Hospital de Burgos durant la Guerra. Un dolor intens i amagat a l’adolescència la priva de la plenitud; aquest dolor es va renovant amb nous drames que protagonitzen la seva vida.

En aquestes pàgines trobem tant els fets històrics que figuren a les hemeroteques com la vida de les persones, les tragèdies individuals, les individualitats perfectament dibuixades. Tots els personatges tenen una força i una coherència que faran que ens acompanyin de manera indefinida en el temps, que reforcin la nostra experiència del dolor que van patir les generacions que ens van precedir.

Quan tanquem el llibre, pensem en les dues supervivents: na Paola Torelli i na Maria Vilardell. Les imaginem fins al final dels seus dies com a dones enigmàtiques, sàvies i carregades de bondat, dones que han aprofitat les possibilitats que la vida els ha donat per fugir “del lloc dels fets”, per trobar una pau i una ben merescuda harmonia però, com tants que hem conegut, amb la càrrega dels secrets, dels records mai compartits, dels silencis carregats de dolor.

Una novel·la molt important, una recomanació sense reserves.