Izraíl Métter 1909-1996
Nova edició.
Traducció de Selma Ancira
Posfaci de Mercedes Monmany
Editorial Libros del Asteroide
Aquesta obra va ser escrita als anys 60 i no va ser publicada íntegrament fins al 1989. L’autor ens explica les terribles circumstàncies en què va haver de viure: No va tenir accés a la universitat a causa dels orígens del seu pare, petit comerciant jueu. Això el portà a una formació autodidacta, es guanyà la vida donant lliçons de matemàtiques als col·lectius més peculiars: obrers, militars... Persones sense una formació prèvia i per les quals rebre els coneixements era un tràmit.
Des de molt jove la seva vida està marcada per un amor vertader que té molt pocs moments de plenitud. El pare de la seva estimada, metge eminent, és detingut de manera inexplicable i troba la mort en el seu injust captiveri. Tristament, el reconeixement dels col·legues i dels que havien estudiat amb els seus textos el reb el dia del seu enterrament. La filla, na Katia, també mor als anys 40, víctima de la barbàrie del sistema.
Aquesta és una vida marcada pel dolor, per la por i la perplexitat davant dels fets. Ens diu:
-...El concepto de Dios era especulativo. Mejor dicho, a medida que iba aumentando la cultura de la humanidad se volvía cada vez más especulativo.
-...Y, de repente, Dios se encontró junto a nosotros...Llevaba unas botas altas, relucientes de puro limpias, una guerrera y una gorra con aspecto semimilitar. Los iconos de su imagen se tiraban en tirajes de millones de ejemplares.
-...Las habitaciones de los pisos comunales se convirtieron en casa de oración.
-... Era un Dios cruel no castigaba en el otro mundo, sino en este... Ninguno de sus apóstoles lo traicionó era él quien los traicionó a todos.
Ens diu que la delació es va convertir en un deure cívic... Aquest és un llibre del tot imprescindible per entendre què són els totalitarismes, per entendre allò terrible de les tècniques utilitzades per anul·lar les persones. Per a les víctimes d’aquest Déu, quant més cruel és el càstig, més profunda és la fe, més terrible el fanatisme.
Izarail Métter escriu aquesta obra quan té quasi 60 anys i no la veu publicada fins que no ha fet els 80. És aleshores quan viu un reconeixement, aleshores és escoltat...
Considero que aquesta excel·lent autobiografia hauria de ser un text bàsic per entendre el segle XX i per desemmascarar dictadors perquè, malauradament, no ens parla de realitats del tot extingides: Les grans catàstrofes no troben el seu final amb la mort dels seus protagonistes, sinó que deixen exemples i coneixements que generen altres seguidors il·luminats que executen de manera fanàtica i barroera.
