269

 

llibre

 

 

 

EL TIEMPO DE LOS LIRIOS

Vicente Valero

215 pàgs.

"...el tiempo de los lirios, un tiempo nuevo, espiritual, lleno de paz y de justicia, de amor, con una igesia renovada y un mundo organizado en pequeñas comunidades contemplativas." pàg 116

Podem accedir al diari del viatge de l'autor per l'Úmbria, del vint-i-vuit de març a l'onze d'abril, l'autor fa un recorregut, tenint sempre present la figura de St. Francesc, la seva vida i obra, admirat constantment per l'entorn que l'acull ens dirà:

"EL producto mejor acabado de Umbría es la espiritualidad medieval" pàg. 53

Va haver-hi la creença que al s. XIII s'iniciava una nova era, un món diferent on la humanitat havia d'assolir un estat espiritual, centrat en la pau la justícia i l'amor, un església renovada i una organització del món diferent, format per petites comunitats, contemplatives, a Sant Francesc se li atribueix el gran poema de celebració, en italià, Càntic del germà Sol o de les criatures, aquest poema com el Sermó de la muntanya o Benaurances, haurien de dur a un compromís ètic, l'observació dels principis que ens proposa Sant Francesc, portaria les persones a un estat de benaurança, a partir de l'acció personal, de la vida desenvolupada en petites comunitats, canviar el món amb la força de l'amor, una utopia a la qual han tornat molts autors i ha inspirat la creació de comunitats en tots els temps.

Vicente Valero amb la seva natural erudició ens proposa, lectures, ens parla dels que han fet els camins que ell transita o la seva obra els ha situat a prop dels ideals del sant d'Assís, Goethe, Montaigne, Lord Byron, Tolstoi, Hermann Hesse, Simon Weil, Chesterton, Saramago... també ens parla dels grans mestres de la pintura, de les obres que es va trobant per pobles que visita, grans obres en petites esglésies o en museus municipals, cita a Franz Listz i Pasolini, a tots van commoure i van inspirar els principis de Sant Francesc.

També ens porta a principis del s. XIV, la infanta Sanxa de Mallorca, filla de Jaume II, casada amb Roberto de Anjou, dels que ens diuen que havien renovat els vots terciaris; hi havia franciscans en totes les corts europees; es diu que Jaume I, va posar la primera pedra a tots els convents franciscans del seu regne.

A la coberta els editors ens diuen:

"Como si hubiera vislumbrado i comprendido el futuro, se opuso con determinación al imparable curso económico y moral de la Historia, de ahí que sea una figura constantemente revisada."

Quan tanquem el llibre, sabem que no ens deixarà d'acompanyar, potser en un viatge a Úmbria o per tenir en compte totes les recomanacions que hem subratllat al llarg de la lectura.

Una vegada més la mostra gratitud, un autor del qual sempre esperem la següent novetat, la seva erudició ens sedueix i ens compromet per aprofundit en les propostes que ens fa. Una recomanació del tot segura.

268

 

llibre

 

 

 

 

 

 

UNA MÍNIMA INFELICITAT

Carmen Verde

Traducció Alba Dedeu

172 pàgs.

Annetta, la nostra narradora, ens parla dels seus, quan és petita les seves relacions són limitades i superficials, no creix al ritme de les companyes de classe, la seva prioritat és acostar-se a la mare, a la qual cita, moltes vegades pel nom, Sofia Vivier, quan no diu mare, encara és fa més patent la seva soledat; l'àvia Adelina, una dona en qui tothom reconeix la follia; del pare ens dirà:

"Al costat d'ella, l'Antonio Baldini tenia un aire mesquí. El cos sempre anuncia el resultat d'una existència." pàg. 21

Aquest home pertany a una nissaga que s'han fet molt rics, gràcies al seu treball, però no saben gaudir de la seva posició.

Sofia Vivier, la mare, mostra una profunda apatia, sempre sola, sempre lluny del lloc que l'acull, un dia deixa d'anar a cercar a la filla a l'escola, cerca desesperadament que l'estimin:

"L'amor era el seu pensament més obstinat, la ferida més fonda que tenia i que no se li havia curat mai. Si quan era joveneta l'havia esperat, segura que no li fallaria, ara el perseguia amb desesper, amb obsessió, arrossegant-se per repulsius carrers perifèrics amb l'esperança de caçar-lo." pàg. 62

Una total indiferència pel que fa als diners, tenen una assistenta a casa, una dona que han recomanat les monges, Clara Bigi, algú que aviat té una gran autoritat, pren les regnes de la casa, des del primer moment executa petits robatoris, la mare és conscient, però no gosa dir res no ho diu ni a la Clara ni al marit, respecte a ell, no ho diu perquè es castiga a si mateixa, els seus enganys són més greus que els petits robatoris de la Clara.

Mor el pare, queden soles, perden la fortuna que els Baldini havien acumulat durant generacions, ho perden tot, es deixen enganar, l'apatia de la Sofia Vivier arriba al seu punt àlgid. Porta un home a casa, és molt més jove que ella:

"un dèbil, un perdedor. Exactament com nosaltres."

quan el treu de casa, s'endurà el seu botí, una pintura valuosa, que deixarà una altra marca de decadència en el buit de la paret.

Vivim el final de la mare, Annetta és al seu costat, tenint cura d'ella té el protagonisme que sempre havia desitjat.

Anetta, acaba els estudis, algú, que coneixia al pare, li ofereix una feina que no accepta, és una proposta interessant, té les seves raons:

"Com li hauria pogut explicar que aquella proposta tan important per al meu futur no m'interessava? Que el meu cos m'havia ensenyat a acontentar-me amb les coses estrictament necessàries, a renunciar a tota ambició..." pàg 119

Annetta, sempre en aquella estança on la mare "havia cultivat la seva infelicitat" observant les finestres a l'altra banda del carrer on sembla que la felicitat és possible.

Sofia Vivier, filla d'Adelina, casada amb Antonio Baldini, mare d'Annetta, una dona sempre absent, hi ha quelcom que es transmet, que els aïlla, que els porta a la màxima fragilitat.

Una primera novel·la que ens ha seduït, la narradora ens presenta els seus, l'entorn que els acull, éssers que no assoliran la plenitud, no la cerquen; hem gaudit d'una perfecció estètica admirable, originalitat i sobrietat.

Una recomanació del tot segura.

267

 

llibre

 

 

GUERRA DE INFANCIA Y DE ESPAÑA

Fabrizia Ramondino

Traducció Celia Filipetto

Próleg Daniel Capó

488 pàgs.

Fabrizia Ramondino, (1936-2008), Guerra de infancia y España, (2001)

El 1937 arriben a Mallorca el cònsol d'Itàlia Ferruccio Ramondino, un home culte que havia viscut l'anterior destí a Pekin, i la seva família; la nostra narradora és Titita, la filla gran, que estotjarà per sempre els records a l'illa que l'acollirà fins al final de la Segona Guerra Mundial, al vaixell que els du coneixeran la senyora de Son Batle, es crea un fort lligam amb la família del diplomàtic, demanarà ser "padrina" d'aquella nina de pocs mesos, un compromís que mantindrà, sempre la va tenir present i des d'arreu del món va interessar-se per ella; arribats a port, en plena Guerra Civil, aquesta dona no va tenir forces per baixar a terra, la va visitar a bord la seva dida, una anciana desolada i decrèpita, li va fer un recompte de morts; la Senyora de Son Batle, va enllestir els comptes amb el parcer de les seves terres, va rebre a l'oncle arquebisbe i va partir per sempre, va perdre les forces per viure, va anar errant pel món, com una ombra de la dona que havia sigut.

La nostra narradora i la seva família arriben a Mallorca al febrer, viuen la meravella dels ametl·lers florits, malauradament, un febrer en plena guerra:

"En previsión de nuestra llegada, en efecto, habian matado a todos nuestros enemigos." pàg. 28

Títita, va tenir aviat l'estimació de la Dida, i el domini a l'hora de les tres llengües que l'envoltaven, italià, castellà i mallorquí, que era la llengüa dels que els servien, això va representar:

"... una comunión con el mundo de los pobres, que me parecia que mis padres ignoraban." pàg. 62

Aquestes vivències condicionen definitivament la vida adulta de Titita, també les visites de l'àvia materna, el xoc de dues maneres de veure la realitat, els pares representen per a Titita la frivolitat, l'àvia li parla no només amb monosíl·labs i diminutius, li explica, li fa entendre, la diverteix i en tot el seu discurs és present, un amor i una ètica que la petita retindrà.

Les experiències com a alumna del Col·legi del Sagrat Cor, el ritual del bany; converses amb les monges; Conchita la nena que ella volia com a amiga, quan Titita, dedueix que és xueta, l'altra li diu que no, xuetes són els pobres, el seu pare és molt ric, ella sap que també es casarà amb un ric; la nostra narradora queda fora de la conversa quan les nenes especulen per esbrinar qui té el pare més ric.

Un canvi de residència, viuran a Portopí, preparen el trasllat, la mare té unes habilitats especials per empaquetar cada cosa de la manera precisa, mentre ho fa, enraona amb la filla, li parla d'un drama real, Gipsy, una Traviata, una noia, que va ser molt desgraciada, no va gaudir de cap amor sincer i correspost, va tenir una criatura, li van prendre... aquest moment al costat de la mare es excepcional.

A Portopi, també va fer coneixences que els pares desaprovaven, nens de Sant Agustí, que no pertanyien al seu cercle.

Han perdut la guerra, la família ha de deixar Mallorca, s'enfronten a un altre trasllat i al periple que els durà al seu destí. La darrera nit la passaran al Gran Hotel, s'acomiadaran dels amics, també de Mossèn Alcover, la bona societat de Ciutat serà present el darrer vespre de la família a Mallorca.

A la coberta, els editors ens diuen de l'autora:

"En la década de los sesenta volvió a su ciudad natal y allí se volcó intensamente en la enseñanza y el compromiso social."

Pensem que les vivències amb la Dida i les altres persones del servei, l'amistat amb els nens a la platja de Portopi, el copsar les diferències amb les nenes del al Col·legi del Sagrat Cor; l'ascendent de l'àvia materna, una dona bona i assenyada; en la distància, l'amor incondicional de la senyora de Son Batle, la qual tota la vida va ser fidel al compromís que va contraure quan la va conèixer en aquell vaixell que els va deixar a Mallorca.

Fabricia Ramondino, una escriptora brillant, ens fa la crònica d'una època, aportant la mirada i les reflexions que l'han acompanyat des dels seus primers anys.

Una recomanació del tot segura.