llibre

 

INTERIOR CERO
Lavinia Braniste
Traducció Borja Mozo Martín
293 pàg.

Coneixem una secretaria, contractada pels seus coneixements de llengües estrangeres, quan presenta el seu currículum ha d'amagar estudis que la desacreditarien, hi ha mons, com el de l'especulació immobiliària, on el bagatge cultural resta punts; ella és allà per obeir a una cap que executa sense miraments, una dona que sempre es malfia, té un marit que és un titella amb poders legals, mai podrà exercir, mana ella, pel seu caràcter, per a la seva brutalitat, per la seva ignorància, per sobre de tot, per la seva necessitat de poder, seduïda pel "progrés" l'enlluernen les capacitats sense escrúpols, no creu en res més.

Cristina, la secretaria, viu sola a Bucarest; la seva mare fa anys que va emigrar a Espanya, treballa en un càmping, ella també va ser contractada pel seus coneixements de llengües, només es tenen una a l'altra, la mare la visita sempre que pot i la recolza, l'estima amb infinita tendresa. La quotidianitat de Cristina no és gens fàcil, té un amic, amb el qual "de vez en cuando" viuen bons moments, "de vez en cuando" es truquen, amb la freqüència mínima per ella tenir la sensació que té una parella, un lligam; se sap embarassada, sap que estimarà aquell ésser, el perd, moments de dolor infinit, moments de consol al costat de la mare.

Sembla que guanyi prou, però l'especulació brutal dels lloguers la porta a viure en un pis humit i pudent, li ha llogat un company de feina, un tipus que sap treure partit de totes les circumstàncies que se li presenten, quan ella li mostra humitats i pudors, nega les evidències, quan s'acomiaden i queda sola al seu habitacle, ens diu:

"En el aire del recibidor aún flota el típico olor a rumano de mediana edad. De esos que se pasan todo el día de acá para allá y toda la vida trampeando." pàg. 262

Cristina té amigues, que representen altres arquetips de supervivents, coneixem la dona de fer feines de l'empresa, companys "adaptats"; ens han fet una confidència que ens neguiteixa, res és fàcil, malgrat tot, també ens han dut a un somriure de complicitat, davant la tragicomèdia de la quotidianitat de la nostra protagonista.

Lavinia Braniste, (Rumania, 1983), una autora justament reconeguda i guardonada, una manera de dir que ens ha atrapat. Una recomanació sense reserves.