Amb èmfasi: recomanacions literàries

El tiempo de en medio

Marcello Fois

Traducció de Francisco Álvarez

310 pàg.

21,90 €

El jove Vicenzo Chironi, amb la documentació que acredita la seva identitat, arriba a Sardenya per cercar els seus. Comparteix un primer sostre amb el capellà Virdis i, quan s’acomiaden, Vicenzo emprèn el seu camí acompanyat de les paraules del vell:

“El dolor es preciso, la felicidad vaga. Porque el primero es un guerrero armado y la segunda es una niña”. (Pàg. 91).

Un cop a Nuoro no li calen documents que l’identifiquin: Tothom queda corprès, tothom creu tenir davant Luigi Ippolito, tot i que tots saben Luigi va morir a la Primera Guerra.

Arribat al seu destí, es troba amb dos éssers que són vius perquè alenen, perquè hi ha una inèrcia que els manté dempeus. Quan l’avi escolta Vicenzo se n’adona que:...”También él había sido huérfano y también él había sido arrancado del orfanato para ser entregado a la vida” (Pàg. 102).

Amb l’arribada del nét i nebot, a casa del ferrer hi van arribar la vida i l’esperança:

“Ahí la felicidad asumió un perfil mesurado de quienes, frente a una victoria aplastante, no quieren humillar al adversario”. (Pàg. 107).

A casa del ferrer ni la felicitat ni la tranquil·litat no s’hi queden. Sap generar riquesa, fer possible la prosperitat. Les millors cases de Nuoro mostren els treballs que van sortir del taller de Michele Angelo: d’una banda l’obra perdurable, d’altra la soledat, han sobreviscut a tots els seus, excepte a la filla, que també és supervivent de la família que va formar en el seu moment.

Vicenzo coneix la plenitud de l’amor. Té trenta anys i fins aleshores les seves relacions han estat “actos formales de virilidad ordinaria”.

Coneixem Marianna, un perfil perfecte de personatge classic que viu “les notícies” amb antelació, que sempre plora abans que els altres.

Vicenzo pateix el dolor dels fills que no arriben a néixer i la fredor al costat de la dona que estima. Aclaparat per la fatalitat que l’envolta, es permet un “acte voluntari”; per als Chironi les maneres de “partir” tenen totes les modalitats.

Marcello Fois ens dona a conèixer una nissaga que fem nostra. Som davant d’una obra que ens acompanyarà i a la qual el temps afegirà, de manera infinita, el valor de l’emoció i la gratitud viscuda per cada nou lector. És un clàssic imprescindible, una recomanació sense reserves.