Entre
la solitud i el somni
Notes
sobre literatura, memòria i identitat
Carson
McCullers
Traducció
d’Alba Dedeu
190
pàg.
“
...Mentre els llibres estimats formen part d’un mateix, com un
múscul o un nervi.” (Pàg 93).
Amb
aquestes paraules se’ns acosta Carson McCullers, una autora que per
a moltes persones pot ser sigui, sense cap mena de dubte, de les
predilectes. Amb aquest llibre tenim la possibilitat d’observar de
ben aprop el seu món, els jocs, la màgia i la «crueltat» dels
infants, el dolor i la joia, les cicatrius que obre la guerra i que
mai no es tanquen:
“...Pertot
arreu el món viu sense guerra
i
jo, en canvi, no trobo gens de pau”. (Pàg. 59).
També
assistim a la gènesi dels seus personatges; coneixem el jove que,
amb la seva mare, regenta un dispensador de benzina i que té una
habilitat especial per compartir moments de tertúlia amb aquelles
persones que només volen omplir els dipòsits i que, de vegades,
obliden els seus plans i passen la nit a la benzinera tot explicant
experiències de viatgers.
Descobrim
la lectora excepcional, els gran autors els podem suposar també
lectors. En aquest cas ens meravella la “qualitat”, l´exquisidesa
de la jove lectora: Ens diu que va ser un encert no llegir Thomas
Mann abans dels 18 anys o haver descobert Joyce a través de la
narració Els morts abans d’assolir l’aventura de
l’Ulises. Ens parla del paral·lelisme entre la literatura
russa i els autors del sud dels Estats Units; dels russos ens diu que
“...han estat capaços d’acceptar les condicions de
l’existència humana…” “...tanmateix, l’actitud predominant
dels grans escriptors russos no és cínica”.
Les
tragèdies no són responsabilitat de qui les pateix, és la societat
la que deixa els individus mancats de possibilitats. Així com anam
avançant ens sembla que «compartim» el procés creatiu de
l’autora, aquest fet ens emociona i ens aclapara, és un privilegi
molt gran a la nostra vida de lectors:
…”L’aïllament
espiritual és el fenomen de la majoria dels meus temes.” (Pàg
161).
Accedir
a les reflexions de McCullers ens pot dur a modificar la nostra
agenda de lectures: potser ens hauríem d’oblidar dels nostres
projectes i aprofundir en les obres que ens proposa.
Tenim
a les mans una primera edició en català d’aquests assaigs
imprescindibles que ens fa arribar d’una manera brillant la seva
traductora, Alba Dedeu. L’agraïment més sincer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario