La soledad del corredor de fondo
Alan SILLITOE
Traducció de Mercedes Cebrián
Introducció de Kiko Amat
Editorial Impedimenta
242 pàg.
19.95 €
No som davant un descobriment: l’obra d’Alan Sillitoe (1928-2010) ha rebut el reconeixement editorial que li correspon, disposem de traduccions -potser exhaurides- de fa quaranta o cinquanta anys, però les noves edicions són imprescindibles perquè parlem de lectures que no perden vigència, que han de ser recomanades regularment.
Les nou narracions que s’apleguen en aquest llibre ens traslladen a la Gran Bretanya de la postguerra, un lloc on la manca d’oportunitats per a la classe obrera va marcar la vida de la generació de Sillitoe.
Ens presenten un jove rebel que sap posar per sobre de tot la seva dignitat i principis: Puede que cuanto más te guste dominar a la gente más muerto estés. Y prometo que para decir esta última frase me han hecho falta unos cuantos cientos de kilómetros campo a través (pàg. 30).
Trobem la vida quotidiana dels obrers, la fam i la indefensió davant la malaltia. També presenciem una peculiar forma d’amor, no mancada d’autenticitat - “El cuadro del barco de pesca”-, així com la violència del pare dèspota i la valentia de la dona-mare sense recursos que és capaç de deixar-lo a “El partido”.
“La deshonra de Jim Scarfadale” ens presenta un personatge disminuït -però no per això menys perillós- que viu sota la protecció malaltissa de la seva mare.
La forma de demència de l’heroi Frankie Buller acaba de donar forma al relat d’un passat en què la vida als barris obrers atorgava una identitat tan marcada que a molts ens ajuda a viure.
Sillitoe ens parla de les classes obreres del segle passat, abans que el consum, la globalització i els mitjans de comunicació alteressin les nostres vides, quan el més important que teníem era la comunicació directa, els amics, els veïns i els carrers que ens acollien, moltes vegades tristament sòrdids,carrers i vianants: aquest mitjà inhòspit ens va configurar. Ara, aïllats en el “benestar” de què diuen que gaudim vivim moments de nostàlgia que ens serveixen per tenir ben present d’on venim.
Sillitoe recrea aquest món, un període de la història al qual cal tornar. És molt recent, tant que potser les fonts orals no som prou fidedignes perquè ens manca objectivitat.
Una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario