"La repetición" de Ivica Djikic

La repetición

Ivica Djikic

Traducció de Maja Drnda i Christian Martí

Editorial Sajalin

115 pàgines

14,50 €

Ivica Djikic (Bosnia-Herzegovina, 1977) és un representant destacat de la literatura balcànica actual. Tenim al nostre abast dues novel·les més de Djikic, Cirkus Columbia i Soñé con elefantes.

La repetición. Una historia de amor ens presenta un món en què se sobreviu d’acord amb allò que les circumstàncies permeten.

Coneixem una família croata. El fill, periodista, viu a Zagreb i fa d’ajudant d'un gurú dels fogons. La filla és una jutgessa que ha deixat la professió i s’ha inventat una manera de sobreviure: té un negoci virtual i la seva tasca consisteix a dur flors a les tombes que no poden ser ateses pels familiars perquè viuen lluny. La mare és una bibliotecaria jubilada; l’avi, un immigrant que va haver de sobreviure treballant a Alemanya; la germana de l'avi, una doneta que tot el dia resa; el pare, absent, va patir els rigors de la guerra i les circumstàncies el van deixar molt tocat.

“Quién sabe a qué pudieron obligarlo para poner a prueba su potencia y lealtad. No habría rechazado nada, sabía qué se estaba jugando” (Pàgina 112).

Coneixem una jove editora que ens presenta el seu cap:

…”Últimamente se cruzaba poco con gente íntegra y honrada (aún sabía distinguirlos): había trepado al nivel que ese tipo de gente no llega, y si por casualidad se topaba con ellos, los tenía que doblegar o destruir por razones de negocios” (Pàgina 40).

Es tracta d'un personatge enriquit tot editant llibres de text, entre d’altres peculiaritats.

Ens és presentada una comunitat de monjos catòlics que volen deixar constància de la història de la seva comunitat en un llibre.

La mare ens diu:

…”Vivo como me ha tocado. No he podido hacer otra cosa. Y ahora tampoco puedo. La gente corriente, creo yo, no podemos hacer nada más que vivir la vida que nos ha tocado” (Pàgina 105).

Convivim amb les noves formes de relacionar-nos en tots els àmbits i amb costums “ancestrals” que no deixen de tenir protagonisme.

Aquesta és una obra important, un autor que no podem obviar i que ens duu a entendre una realitat propera. Una vegada més, una recomanació sense reserves.