La filial
Sergei Dovlatov
Traducció Miquel Cabal Guarro
A finals de la dècada dels 80, el nostre protagonista és un exiliat rus a Nova York, treballa a una emisora de ràdio "La tercera ona" i ha de viatjar a Califòrnia on es celebra un congrés sobre "El futur de Rússia".
En aquest congrés conflueixen tots els tipus possibles d'exiliats, el ventall ideològic es molt ampli, hi son tots.
A la pàg. 11 ja ens diu:
"Doncs llavors és que la crisi és un fenomen estable. El declivi sempre és més estable que el progrés".
Dovlatov ens va deixar amb menys de 50 anys, a Amèrica va rebre reconeixement per la seva obra, han passat els anys i el present que viu Rússia sembla que te molt a veure amb el que ell intueix i observa, analitza amb gran precisió i no està exent d'humor i sentit pràctic.
Coneixem una dona divertida, també inquietant, profundament frívola, un antic amor del nostre periodista, en fi... Dovlatov ens dona a conèixer a tots els personatges per ajudarnos a entendre una mica el món i per confirmar el seu esepticisme, el pas del temps el situa com a un home de clarividència excepcional.
"En aquells anys encara no sabia que els diners són una càrrega. Que l'elegància es una forma de bellesa de carrer per a les masses. Que la ironia constant és l'arma preferida dels indefensos i, sobretot, l'unica que tenen." Pàg. 92
Dovlatov, un home al qual el temps ha donat la raó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario