Los palimpsestos
Aleksandra Lun
Gliwice, Polònia, 1979.
A. Lun ens presenta un escriptor d'Europa de l'Est internat en un hospital psiquiàtric belga on és sotmès a una "teràpia bartleviana" per guarir la seva malaltia: no escriu en la seva llengua materna. Una escriptura brillant per on circulen molts autors que dialoguen i prenen partit. N’hi ha d’altres que pateixen la mateixa patologia per la qual el nostre protagonista ha estat reclòs: Navokov, Cioran, Ionesco, Conrad...
En una de les seves converses Cioran diu "Duramos lo que duran nuestras ficciones..." "...Pero lo importante es que el libro no esté en tu lengua materna y que sea peligroso. Cada libro tiene que ser un peligro." (Pàg. 91 i 92).
Amb tocs d'humor i erudició A. Lun: Viu l'experiència d'emprar la "llengua madrastra" i se’n surt molt bé, ens incita a rellegir o a conèixer autors molt importants.
Aquesta lectura és un calidoscopi que ens remet a altres llibres de manera "infinita". Sempre són d'agrair els suggeriments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario