"Glanbeigh" de Colin Barret

Glanbeigh

Colin Barret

Pròleg de Kiko Amat

Traducció d’Celia Filipetto

Glanbeigh és un poble que l'autor situa al comtat de Mayo, a Irlanda. Kiko Amat, autor d'un pròleg excel·lent, ens parla d'altres llocs d'horitzó limitat, de vides trencades des de molt aviat, on la inèrcia pren protagonisme i res no pot aturar el desastre.

Totes les teories sobre la llibertat i la capacitat de triar perden el seu sentit: Sembla que aquestes persones entenen el que és la impotència i la submissió a la fatalitat; aquets sentiments són viscuts amb vergonya. No cal evitar que traspassin els límits, saben perfectament quin és el seu lloc.
Esguards i paraules que ens commouen, personatges que resisteixen contra tot pronòstic, la fatalitat ha pres protagonisme.

Totes aquestes persones, a qui ens costa mirar als ulls, són fàcils de reconèixer en tots els Glanbeighs que ens vinguin a la memòria: Arm, el boxejador de Tranquilo entre caballos, des que manté la darrera conversa amb la mare del seu fill i la dignitat davant el dolor fins al darrer moment; el protagonista de Diamantes, que ens fa sentir la ferum del cotxe que va pertànyer a un capellà (pàg. 198)

La inèrcia és nefasta; l'alcohol, inevitable i la incapacitat per sortir dels Glanbeighs, molt respectable.
"Los cobardes eran cobardes, pensó Doran, arrepentido, pero para serlo necesitaban convicción; por lo general, ser valiente era lo más fácil”. (Pàg.215)