Diario de un hombre superfluo
Ivan Turguénev
Traducció de Marta Sànchez-Nieves
Chulkaturin és l'home prescindible que escriu el seu diari durant els onze darrers dies de la seva vida: Se’ns presenta un arquetip, l'home oposat a l'home d'acció, un personatge que viu de rendes, que no té ideals, que res no l'il·lusiona i que la vida provinciana i mancada d'horitzons va matant.
Aquest personatge prescindible, aquest home desapassionat que viu amb una vella minyona (aquesta dona -com a contrapunt- ens fa pensar en Marina, la vella dida estimadíssima que Chéjov ens dóna a conèixer a L'Oncle Vània) amb qui manté una relació del tot hostil . És un home que potser mai no va somriure. Aquest relat ens duu a considerar un autor que segurament hem de tenir més present.
Turguénev (1818-1893) va tenir una infància difícil. Als 20 anys fa el primer viatge a Alemanya on estudia filosofía; des d’aquest moment les estades fora de Rússia són una constant. Tenia un esperit inquiet, va ser crític amb la política de Nicolau I. Els seus Relats d'un caçador són una profunda presa de consciència sobre les condicions de vida de les "ànimes" que formaven part de les propietats dels nobles; aquesta obra va influir en l'alliberament dels serfs l’any 1861.
Les il·lustracions de Juan Berrio ens diuen molt del pobre Chulkaturin, un home negat per la plenitud. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario