Temps de segona mà. La fi de l'home roig.
Svetlana Aleksievitx - Premi Nobel de Literatura 2015
Traducció de Marta Rebón
... Quan la vida, ras i curt, es transforma en literatura... (Pàg. 427).
Els protagonistes d’aquests relats no són personatges creats per un escriptor, són persones a qui es dóna veu, se’ls demana que expliquin allò que han viscut, allò que estan vivint: Ens parlen dels darrers vint anys de la història de Rússia.
Aquesta novel·la és un mosaic perfecte i entenedor, és més que literatura, és la intimitat de cada persona a qui s'ha demanat. Les narracions ens fan venir al cap els Mestres russos que eren els nostres referents, perquè són relats que ens commouen, que ens fan entendre i estimar aquest país que coneixíem de la mà d'autors admirats.
... Sí,la gent vivia a la misèria, però no era pels diners que la gent es desfeia dels llibres, sinó perquè els havien decebut… (Pàg. 50).
Totes les narracions mereixerien ser llegides en veu alta, a tot voldrem tornar, perquè ens ha donat llum i ens ha trasbalsat.
A la pàg. 527 trobem "Observacions d'una dona normal i corrent", una cloenda molt ben triada.
L'Epíleg de Marta Rebón i Ferran Mateo també és una ajuda que agraïm.
Per sobre de tot, la nostra admiració i gratitud pels editors que varen triar el text i van apostar per una periodista a qui van concedir el Premi Nobel el mateix mes que sortia a la venda el llibre.
Una lectura molt important, un document històric i de gran valor literari. Una recomanació sense reserves.
Els protagonistes d’aquests relats no són personatges creats per un escriptor, són persones a qui es dóna veu, se’ls demana que expliquin allò que han viscut, allò que estan vivint: Ens parlen dels darrers vint anys de la història de Rússia.
Aquesta novel·la és un mosaic perfecte i entenedor, és més que literatura, és la intimitat de cada persona a qui s'ha demanat. Les narracions ens fan venir al cap els Mestres russos que eren els nostres referents, perquè són relats que ens commouen, que ens fan entendre i estimar aquest país que coneixíem de la mà d'autors admirats.
... Sí,la gent vivia a la misèria, però no era pels diners que la gent es desfeia dels llibres, sinó perquè els havien decebut… (Pàg. 50).
Totes les narracions mereixerien ser llegides en veu alta, a tot voldrem tornar, perquè ens ha donat llum i ens ha trasbalsat.
A la pàg. 527 trobem "Observacions d'una dona normal i corrent", una cloenda molt ben triada.
L'Epíleg de Marta Rebón i Ferran Mateo també és una ajuda que agraïm.
Per sobre de tot, la nostra admiració i gratitud pels editors que varen triar el text i van apostar per una periodista a qui van concedir el Premi Nobel el mateix mes que sortia a la venda el llibre.
Una lectura molt important, un document històric i de gran valor literari. Una recomanació sense reserves.
Estic llegint el llibre i realment és literatura de la vida quotidiana a la Rússia dels anys noranta. Al temps que és un document sociològic de la veu dels perdedors.
ResponderEliminarAdéu a l'home soviètic!