Els desposseïts
Szilárd Borbély (1964-2014)
Traducció de l'hongarès de Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó
Pròleg de Jordi Nopca
Un infant nat a 1962 a Hongria ens descriu la seva família i el lloc que els acull. Aquest lloc és un indret que no té cap característica que el faci adient per establir-s’hi, inhòspit, la terra és difícil de conrar.
El nostre protagonista i els seus no són al seu lloc, han de patir totes les conseqüències de ser forasters i de no encaixar en el sistema polític en el qual els toca viure.
La brutor, la por, la gana i la malaltia tenen tot el protagonisme: És difícil la supervivència, el somriure espontani no existeix, si les rialles brutals i barroeres, les llàgrimes rodolen, com un fet inevitable. Es conviu amb la mort dels animals amb naturalitat, la mort de les persones també forma part de la vida.
La mare pateix moments de feblesa, els fills l'estimem i han de lluitar per evitar el pitjor. Ella els vol "salvar" amb una fe que el sistema persegueix, una fe que els deixa més sols i més desprotegits:
..."L'oració és la base de tot. És el que sustenta el món. Sense l'oració, ni les coses ni les persones no sobreviuen. Tot és a les mans de Déu, llevat el temor de Déu. Graveu-vos-ho al cap." (Pàg.100).
Malgrat tot, l'infant protagonista d'aquesta història se sap evadir amb els nombres, l'apassionen els nombres primers i les seves possibilitats, les taules de multiplicar també el meravellen i l'ajuden a resistir.
Una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario