Cuentos inquietantes
Edith Wharton
Traducció de Lale González-Cotta
Cada frase d'Edith Wharton constitueix una lliçó d'estil i d'enginy. Aquets contes són inquietants d'una manera subtil: el neguit ens va alterant poc a poc, tot és tan versemblant… són d'aquelles narracions que arribem a compartir com si fossin notícies llegides a la premsa.
Hi ha dues històries que potser són les que no han perdut gens de vigència:
El mejor hombre ens dóna a conèixer un polític honrat i valent. Costa pensar que una personatge d'aquest perfil pugui arribar a ser triat per assumir responsabilitats públiques… És aquesta perfecció d'ànima compatible amb el compromís polític? En el cas del nostre heroi sí que ho és.
Un altre relat del tot vigent és Después: Aquí tenim un fantasma i una situació inquietant. Un personatge s'enriqueix "lícitament" en perjudici d'algú que queda a la misèria; el nostre triomfador no pot gaudir del seu benestar i tot semblava tant ben lligat!! No ha estat prou perfecta la jugada, es fa "justícia", tenim un fantasma i un desaparegut.
Deu relats perfectes, una oportunitat per tornar a Edith Wharton i tenir aquest llibre a mà per comentar amb la mateixa coherència amb què es comenta una notícia d'actualitat. Del tot recomendable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario