LLIBRE

 

 

 

 

LA MORT DEL COLOM

Barbara Pym

Traducció Dolors Udina

Pròleg D. Sam Abrams

222 pàgs 

Barbara Pym, (1913-1980), La mort del colom, (1978)

L'atzar fa coincidir a una sala de subhastes tres persones que quedaran unides per una relació de cordialitat que aviat esdevindrà amistat, al centre trobem Leonora, una dona atractiva i elegant, Humphrey, un antiquari vidu, i James el nebot orfe que s'està instruint en el negoci de les antiguitats.

Aviat formen un grup, Humphrey fent, incansablement, el paper de galant, encara que sense passar la línia dels primers contactes, James confós, ha arribat al cor de la bella dama, Leonora viu un sentiment que no coneix davant l'atracció que l'uneix al jove; tenim personatges secundaris com l'amiga de Leonora, fatalment unida a un jove amb el qual fa el paper de mare sempre que l'altre ho permet, i això la porta a una dependència que ella viu intensament; Leonora no caurà en aquest parany, ella és feliç de tenir cura d'en James i control de la seva vida, un control exhaustiu, entendria que James trobes una parella, però les proves a superar per part de l'aspirant, són tan estrictes, edat, aparença, estatus, sensibilitat estètica... que segurament, mai donaria el vistiplau; coneixem la Phoebe i el Ned, les dues relacions d'en James, les dues trobem el seu final, Leonora segueix al seu lloc, però en tot aquest període, el que ha quedat clar és la seva capacitat per viure de manera independent, la cura de la seva imatge, de tots els detalls de la roba i de la casa, la porten a sobreviure a totes les dificultats que la vida li presenta, es pot arribar a sentir del tot desvalguda, davant d'un mirall que distorsionava una mica la seves faccions:

"Podia ser bona idea fer-lo servir per pintar-se, així s'estalviaria alguns descobriments dolorosos que havia fet darrerament: unes arrugues allà on abans no n'hi havia, i aquell estovament i desintegració gradual de la carn que era tan angoixant un matí de primavera o estiu." pàg. 104

Pel que fa a la seva indumentària, era del tot estricta amb els detalls, en una carta a en James, que és de viatge al continent, li explica els models que li estan cosint per la temporada següent, entre altres peces: "... un altre vestit negre, de gasa, vaporós i adequat per sentir emocions".

El gust per les flors, sempre presents, la felicitat del retrobament amb el muguet, tulipes, iris, lilàs..., la natura farà els seus miracles:

"Tot i que semblava que una part d'ella havia mort en el cruel hivern que li havia arrebassat en James, en certa manera la primavera l'havia fet reviscolar i se sentia gairebé com una nena d'aquella generació que havia crescut a finals dels anys trenta..." pàg. 209

Una nena que havia crescut vivint en indrets molt diferents, allà on era destinat el pare diplomàtic, una nena que havia crescut de manera precoç, va aprendre a observar, ningú va sospitar que estava al corrent que la mare tenia un amant italià, havia après, de ben petita, a estar sola, en la seva maduresa l'acompanyaven el record dels jardins de les ciutats que l'havien acollit.

Som als anys seixanta, les relacions van canviant, la Phoebe és una noia que descuida la seva aparença de manera inexplicable per als grans, en James té una relació amb en Ned que no escandalitza, la Leonora mantindrà la seva independència dedicada a cercar la bellesa de manera permanent, en la seva aparença i en l'entorn que l'acull, gaudint de les sortides amb homes que fan, perfectament, el paper de galants, escoltant i compadint a dones, amigues i conegudes, que sobreviuen com poden.

Al pròleg, brillant i necessari, Sam Abrams ens parla de l'addicció a la que ens porta l'autora, una adicció com la que han portat als lectors els grans clàssics, Jane Austen, Balzac, Dickens, Tolstoi, Eça de Queirós, Colette, Proust, Calvino... reconeixem que s'ha creat un vincle, Barbara Pym, és culta i propera, ens porta a la reflexió i ens diverteix, ens proposa lectures i deixa a la nostra experiència imatges que ens acompanyes, una feliç addicció.

Una vegada més, la nostra gratitud als editors i a la traductora, ens permetem demanar que segueixin enriqueixin el catàleg amb altres títols de l'autora.