llibre

 

 

HANGSAMAN
Shirley Jackson
Traducció Maia Figueroa Evans
304 pàgs.

Shirley Jackson, (1916-1965), Hangsaman, (1951)

Natalie Waite, una noia de disset anys, la seva vida transcorre paral·lela a la dels seus personatges i els seus conflictes i un diari secret, els diàlegs que queden anotats en aquest quadern l'aïllen d'una realitat del tot asfixiant.

Coneixem al pare i al professor Arthur Laydon, dos homes mediocres i egocèntrics, dos maltractadors implacables, ens presenta la seva mare i l'Elizabeth Laydon, la jove esposa del professor, dues dones a les quals els marits es dediquen a anul·lar i esmicolar amb gran precisió, elles saben on es troben i el que els hi passa, però no poden fer front al maquiavel·lisme del seu enemic.

La mare tot i ser una dona de qui el pare fa befa amb la filla i ignora davant de les visites, diu a Natalie:

"... siempre te digo que vayas con cuidado con quién te casas. Ni te acerques a un hombre como tu padre." pàg. 52

El seu pare tria per a Natalie, una universitat fundada quinze anys abans:

"Desde el inicio, los fundadores habían considerado que reducirian los problemas a la mitad eliminando a los hombres del alumnado y a las mujeres del profesorado." pàg 70

Elizabeth Langdon, la jove que el marit ignora davant tothom, té una ironia, durant els preparatius de la visita de les alumnes, que la trivialitat del professor no sabrà detectar:

"A ellas les parece bien con algo gratis de beber y tus perlas de sabiduria." pàg. 122

Natalie, entre les seves companyes descobreix una galeria de perfils humans que representen un microcosmos de la societat que l'espera fora del campus, un exemple, el perillós tàndem format per les amigues inseparables Vicki i Anne.

Natalie es farà amiga d'Elizabeth Langdon:

¿Será instintivo lo de tener buena mano con la gente irracional?, pensaba Natalie. Supongo que cualquier mente como la mia, que de hecho está tan próxima a lo irracional y tan seducida por ello, tiene la facilidad de traspasar el límite entre lo racional y lo irracional y de comunicarse con una persona embriagada o demente o dormida." pàg. 183

Natalie ens inquieta, hi ha moltes coses d'ella que no sabrem, les cartes que es creua amb el pare son pur exercici literari, els secrets es mantenen i l'adolescent és des de sempre condescendent amb el pobre aspirant a escriptor.

A les darreres pàgines assistim a un viatge que ens transporta a una espiral de fantasia i terror.

Les dades biogràfiques a què hem pogut accedir ens porten a un trist paral·lelisme entre l'autora i les dones que ens presenta, la seva va ser una vida on el dolor i la solitud van tenir un gran protagonisme, el que ens ha deixat és una obra cabdal, Dorothy Parker va dir:

«Shirley Jackson no tiene rival.»