LES ALTURES
Sebastià Portell
277 pàgs.
Peggy
Williams, veïna dels Smith, una representant indiscutible de
l'ordre, una dona que no només escrivia, sinó que també pensava en
majúscules paraules com: Matrimoni, Família, Consell Parroquial,
Nació, conceptes que feien el món habitable, feia vint anys que els
Smith, havien gosat formar part d'un indret del tot exclusiu,
d'entrada se'ls havia d'acceptar, els seus diners els havien portat
allà, a poc a poc les excentricitats van anar pertorbant la pau dels
membres de la comunitat.
Ens ajuden a aprofundir en la
figura d’I. Smith, (1886-1972) va néixer a Barcelona, en el sí
d'una família de l'alta burgesia, va ser un infant particularment
dotat, va formar part de la comunitat d'artistes del moment, membres
del Moviment Noucentista va ser reconegut i valorat, l'any 1910 rep
una beca per estudiar a París. Ens presenten l'ambient cultural de
la Barcelona del moment i la realitat dels Smith, el pare mor jove i
la mare pren les regnes de la família, amb seguretat i criteri, un
personatge molt important, tant, que potser va eclipsar els fills,
els peculiars germans d'Ismael, els homes amb certes capacitats per
guanyar diners i moure's de manera més convencional pel món, la
germana, Anna Maria, una dona que:
"... no s'havia
casat amb cap home, s'havia casat amb una casa. I es marcia,
s'ensopia, donava els seus anys més esclatants pel benestar de la
vella xaruga en què Mònica s'havia convertit." pàg. 130
La
decadència dels Smith pren protagonisme.
I. Smith, un
personatge que coneix l'èxit, però no desplega estratègies per
mantenir-lo, té les capacitats, però el caos guanya, les societats
tant a Barcelona com a Nova York, tenen uns codis rígids i en el
fons cap del Smith encaixa, Ismael és qui, per la seva puresa, paga
el preu més alt, perd la llibertat, com el gran artista que havia
demostrat que era, i el seu final triga massa a arribar, ha de viure
deu anys en un sanatori per a malalts mentals.
Som davant
d'una novel·la del tot necessària, el reconeixement a un artista,
l'anàlisi de les societats que el van acollir i "la intimitat"
d'una família.
Una vegada més la gratitud més sincera a
l'autor, una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario