llibre

 

 

EL SILENCI DEL MAR
Vercors
Traducció Jordi Martín Lloret
80 pàgs.

Vercors, pseudònim de Jean Bruller, (1902-1991), El silenci del mar, (1941)

El 1941, la França ocupada, un petit llogaret, un ancià i la seva neboda es veuen obligats acollir un oficial alemany. El militar s'esforça a mostrar-se cordial, els parla en la seva llengua, fa elogis de la cultura francesa, ells s'aïllen en un silenci que esdevé una muralla infranquejable; s'entesten a no alterar la seva quotidianitat, deixen les portes obertes, no posen normes al nouvingut, el vell diu:

"...com si l'oficial no existís; com si fos un fantasma. Però pot ser que un altre sentiment se'm barregés al cor amb aquella voluntat: no puc ofendre a un home sense patir, encara que sigui un enemic." pàg. 19

L'Oficial els saluda cada vespre, fa elogis de la biblioteca de la casa i dels autors francesos, té un temperament romàntic somia possibilitats de pau i germanor a Europa, valora positivament l'actitud del vell i la noia:

"...-Estic content d'haver trobat aquí un vell digne. I una noia silenciosa. Caldrà vèncer aquest silenci de França. Això m'agrada."
"... Això afavoreix unions sòlides, unions en què cadascuna de les parts guanya en grandesa..." pàg. 34

Tants de moments d'escoltar en silenci els monòlegs de l'hoste, els va dur a apreciar els petits detalls:

"Aquell vespre vaig aprendre que una mà pot, per a qui la sap observar, reflectir les emocions tan bé com una cara; igual de bé i fins i tot més bé que una cara perquè escapa al control de la voluntat...
... mentre que la cara i tot el cos es mantenien immòbils i encarcarats." pàg. 65

Transcorren sis mesos, l'oficial ha contactat amb compatriotes que la Guerra ha transformat, està decebut, es troba en una espiral de la qual no pot sortir, s'ha d'acomiadar sense haver sentit ni un sol mot del vell ni de la noia; aquesta, al final no pot evitar una expressió del tot eloqüent, l'alemany marxarà a la lluita on l'arrossegat la vida, i en aquell llogaret, l'ancià i la noia reprendran la quotidianitat, que no serà mai com la que es va veure alterada.

Una perfecció estètica inqüestionable, una recomanació segura.