llibre

 

 

LABERINTO
Burhan SÖNMEZ
Traducció Gaizka Etxeberria
145 pàg.

"¿Quién pertenece a quién? ¿Soy yo el dueño de mi memoria o es mi mente mi amo? pàg. 52

Boriatin és un jove, que ha aconseguit èxits, és culte, ha viatjat, un músic que compon les seves cançons, forma part d'un grup de blues, l'uneix un sentiment d'amistat amb els seus companys, un vespre, quan torna a casa, un embús de tràfic el duu a baixar del taxi, són a un pont i executa allò que malauradament és un fet repetit a Istambul, opta per posar punt final a la seva vida; no mor, el rescaten, però, ha de començar a viure sense memòria, no sap qui és, no sap qui són els que l'envolten i no sap on es troba.

Aquest home passa a ser un espectador perplex de la vida, de la seva ciutat, té amics que l'acompanyen, que li expliquen allò que va demanant... tracta d'explicar-se, d'entendre la seva ciutat, el seu país, camina i les imatges l'atrapen, quan es tanca a casa seva, un pis que li és aliè, li va llogar una dona gran que va deixar objectes que ell no va retirar, capta la seva atenció la imatge d'una petita reproducció de La Pietat, el dolor infinit d'aquella mare, la soledat:

..."Si fuera todavia queda algo llamado calle y si por ella se pasean los mendigos, las prostitutas y los ladrones, aquí dentro vive una desilusión que ninguno de ellos puede imaginar." pàg. 67

La puresa de la seva mirada, el porta a una crítica despietada, no té memòria, no té prejudicis:

..."en el futuro se hará una sala de partos en la punta de los centros comerciales y un cementerio en la otra punta. Se nacerá, se vivirá y al final se morirá también allí." pàg. 57

Burham Sönmez, (Ankara, 1965), és escriptor, professor de teoria literària i advocat, president del PEN Internacional des del 2021, el seu és un compromís actiu, a través dels ulls del jove amnèsic, ens dona a conèixer una societat a la deriva, una inèrcia a la qual és difícil de sobreviure.

Una anàlisi impecable, una reflexió necessària, una qualitat literària que ens sedueix.