libre

 

 

 

Emilienne Malfatto

Que et plori el Tigris                      Que por ti llore el Tigris           

Traducció Palmira Feixas (94 pàg.)                                     Traducció Mia Tarradas (101 pàg.)   

                                                         

"Soc mort i la meva mort en portarà d'altres. La dona que vaig voler per plaer meu. El meu fill que no naixerà. El meu plaer ha estat el seu càstig. En aquest país de sorra i escorpins, les dones paguen pels homes." pàg. 51

Emilienne Malfatto, (França, 1989), periodista i fotògrafa, corresponsal independent a l'Orient Mitja, sobretot a l'Iraq, l'obra que tenim a les mans ha estat guardonada amb el Premi Goncourt a la primera novel·la.

L'autora coneix la societat que ens descriu, ha conegut joves amb els quals és possible el diàleg, la cordialitat, la conversa, és pot donar el miratge que les mentalitats han evolucionat, persones que han rebut formació, que estan connectats al món, sembla que s'han salvat de tot el que porta implícit la tradició.

Però la tradició persisteix, els destins estan marcats, la Guerra ajuda al fet que el poble retrocedeixi, quedi, encara més, ancorat al passat.

Coneixem a cada membre de la família de la dona que sacrificaran per honor, la mare, una dona envellida prematurament, ha perdut la salut, els vels que la cobreixen l'han aïllada del món i acceptarà el sacrifici de la filla com una fatalitat més, amb l'abnegació que l'anul·lada.

El germà petit manté un bri d'esperança:

"Soc el noi el desti del qual encara no està escrit. Soc aquell que, potser, no serà un assassí." pàg. 57

A la família també hi ha el fill que lamenta la seva impotència:

"Soc el covard, el que ho desaprova en silenci. Soc la majoria inerta, l'home banal i tris de ser-ho..." pàg. 80

Aquest té el privilegi de no haver d'executar.

Tot el temps està present la veu de l'heroi Gilgamesh, la primera epopeia de la historia, situada al lloc que ens descriuen.

Un dolor immens, indescriptible, una tragèdia amb la qual el món globalitzat ha d'acceptar i amb la que ha de conviure.

Una primera obra d'una dona jove, que coneix de primera mà allò que ens diu, una dona valenta que viu la realitat amb dolor, però amb capacitat per fer-nos arribar el missatge de la periodista, de la corresponsal de guerra, el rebem hi queda amb nosaltres com un clàssic. Una recomanació sense reserves, una autora a qui prometem la nostra fidelitat.