llibre

 

 

 

LLUITES I METAMORFOSIS D'UNA DONA
Édouard Louis
Traducció Jordi Martín Lloret
78 pàg.

Edourd Louis, 30-10-1992, Lluites i metamorfosis d'una dona, 2021

..."Queria casi agredir a la literatura por no haber hablado de mi padre, de mi madre, de las clases más pobres y excluidas". Entrevista, La Vanguardia, 2019

"Em convertia en un trànsfuga de classe per venjança, i aquesta violència s'afegia a la que tu ja havies viscut." pàg. 48

E. Louis, vol donar a conèixer l'exclusió social que han patit els seus, la nefasta inèrcia, homes maltractadors, dones que han après a entomar els cops, noves patologies com la del noi de divuit anys que passa deu hores davant la pantalla de l'ordinador, prejudicis de classe que porten a la mare a no alterar-se davant de la malaltia del fill gran, quan té l'apèndix perforat, es caragola de mal i ella considera que és una manera de comportarse coms els rics, als quals els agrada exagerar els seus mals.

La transformació de la Monique, al costat del darrer company, una relació a la qual accedeix de forma diferent, sense presses, donant sentit a cada pas.

Aquell nen, que a sis anys no volia ser policia ni bomber, aquell nen que de gran volia ser rei o president de la República i comprar un castell per la seva mare; entre mare i fill tenen lloc converses definitives, ella gosa parlar, ell l'encoratja a tirar endavant a no deixar-se arrossegar, a prendre consciència, a optar per un canvi de vida, per la tranquil·litat al costat d'un bon home que no s'ha malmès, un home que té plans de futur al costat de la seva companya.

E. Louis i els seus pertanyen a una majoria que incomoda els governants que es volen fer passar per democràtes, però tenen molta cura a ser benevolents amb aquells que són políticament correctes i consumidors ben ensinistrats.

Com tota gran obra, és universal, ens porta a una reflexió que no podem eludir.

Una vegada més ens trobem davant una traducció en la qual els grans encerts, ens fan aturar. Una recomanació sense reserves.