llibre

 

 

 

LA TRENA DE LA MEVA ÀVIA
Alina Bronsky
Traducció Ramon Farrés
189 pàg.

Alina Bronsky, (1978)

En Max viu amb els avis, d'ell, en Txinguis l'àvia en deia "llop solitari" i "fill de nòmades", un home hermètic i silenciós, ella, na Margo, és un dona que sorprèn, un discurs que mai no s'interromp,  carregada de pors i manies, d'una activitat frenètica; té cura del net, de manera obsessiva, el considera d'una fragilitat extrema, dubta també de les seves capacitats intel·lectuals, en Max, és un nen excepcional, ben aviat aprèn a mirar-se des de fora la realitat que l'acull. Són refugiats russos, han arribat a Alemanya i viuen, provisionalment, en un hotel adaptat per acollir a nouvinguts. Apareix una veïna amb la seva filla Vera, també refugiades. Hi ha na Maia, algú que cita la vella Margo, de mica en mica ens assabentem de qui és, na Maia és la mare d'en Max, que va morir quan va néixer el seu fill, també coneixerem al pare i les circumstàncies de la mort, fets terribles que porten als avis a un dol molt difícil de superar, un dol que ha fet embogir a l'àvia, que la convertida en un algú de reaccions desproporcionades, un personatge histriònic.

l'Àvia viu en desacord amb el món; malgrat tot, té la prioritat d'ajudar, agafa sota la seva protecció a la veïna Nina i a la seva filla Vera, elles prosperen abans, poden deixar aquell habitatge provisional, l'àvia no deixa d'estar pendent, na Nina queda embarassada, en Max tindrà "un tiet petit", que també es dirà Txinguis, això no canvia res, la vella Margo, continua pendent, de la mare, de l'infant i de l'avi... La seva vida està centrada en el dolor, l'absència de na Maia ocupa l'espai més important, ella fa front a la realitat sense caure en cap parany, guiada per una bondat sense mida.

Assistim al final de l'avi i a l'inici d'una quotidianitat més tranquil·la, la vella Margo, que és ballarina, al capdavant d'una l'escola de ballet, en Max es converteix en el jove fort i intel·ligent que vàrem intuir des del principi.

Tenim molt present L'ÚLTIM AMOR DE BABA DÚNIA, Alina Bronsky, ens parla de la bondat sense mida i de la capacitat de sobreviure a les tragèdies, crea uns arquetips que tenen la categoria de clàssics. Una recomanació sense reserves, una autora a la qual no podem deixar de ser fidels.