COMPTES
PENDENTS
Vivian Gornick
Traducció Martí Sales
158
pàg.
Vivian Gornick, Nova York (1935) COMPTES PENDENTS,
(2020)
A la contraportada ens diuen:
..."Comptes
pendents és un reconeixement magistral del poder que té la
literatura d'il·luminar les nostres vides."
Quan es
passa dels vuitanta anys, les relectures han de formar part, per
força, de la vida d'una lectora que ha donat tota transcendència al
fet de conviure amb els autors, mesclar les experiències pròpies
amb les dels llibres és un pas que fa por, ella ens encoratja a
fer-ho, llegir, com una manera de viure és un repte, una opció,
sinònim de llibertat, ens remet als autors que ja formen part de les
nostres vides i a cites que ens portaran a descobriments, ho agraïm
de tot cor, és més preuat que una recomanació encertada, les de la
Gornick ho són.
Colette, Duras, Ginzburg, Thomas Hardy,
H.G.Wells, George Meredit, Elizabet Bowen, J.L. Carr, Pat Barker...i
sempre, com en les obres anteriors que han arribat a les nostres
mans, la vida quotidiana, els records d'infantesa, la relació amb la
mare, l'anàlisi sense contemplacions de les accions pròpies:
"...
vaig adonar-me que fos el que fos que hagués passat aquell dia feia
més de mig segle, no tenia res a veure amb el que recordava.
...és
com si hagués nascut per fabricar-me les meves pròpies penes. Però
per què?...
..."Tan gran i tan poc informada". pàg.
58
Ens parla des de l'honradesa més profunda, des de la
humilitat que la fa propera.
Literatura i vida, tot a
l'hora:
"Quantes vegades amics de l'ànima o amants
han tremolat de pensar: "Si t'hagués conegut en qualsevol altra
època...". Passa el mateix entre un lector i un llibre que es
torna amic íntim i per poc no et troba amb ganes perquè no estàs
d'humor; és a dir, predisposat." pàg. 119
Nosaltres
tenim el privilegi de què la vida ens ha posat en el nostre camí a
aquesta dona que camina, llegeix i escriu, quan ens la van donar
conèixer el 2017, va ser una trobada del tot afortunada, és va
crear un vincle d'amistat en el sentit ideal del terme.
Vivian
Gornik, es llegeix i relleix amb la mateixa naturalitat amb la que
acudim a una persona estimada amb la qual sempre és fàcil reprendre
el fil de la conversa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario