llibre

 

  

LAS CIUDADES DE PAPEL
Dominique Fortier
Traducció Iballa López Hernández
193 pàg.

Dominique Fortier, (Quebec, 1972) Las ciudades de papel, (2018)

Emily Dickinson, (1830-1886), a partir de dades biogràfiques i sobretot de la correspondèndia ens fan arribar una biografia novel·lada, al final, l'autora ens diu que voldria que no distingíssim entre allò documentat i el que és fruit de la seva imaginació. Ens porta a endinsar-nos en la vida d'una de les grans figures de la literatura nord-americana, amb un plaer que no ens permet fer alhora l'anàlisi i la comprovació d'allò que ens diuen. Emily Dickinson, és un gran enigma, en vida va publicar molt poc, ho va fer a diaris, la resta, poemes dispersos i sense datar van ser recuperats per la seva germana Lavinia, que mai es va moure del seu costat, és qui va fer que l'obra es publiqués pòstumament.

La lectura queda intercalada per passatges que ens porten al s. XXI, D. Fortier ens parla dels llocs on la vida la porta, del seu procés de treball per fer possible l'obra que ens ofereix, procura llegir tot allò que s'ha escrit entorn a E. Dickinson, però dubta abans de visitar els llocs que varen acollir a l'escriptora, de moment són "ciutats de paper".

Ens presenten una criatura del tot especial, quan la mare per castigarla, la tancava en una habitació:

"Que poco conoce a Emily Dickinson quien crea castigar-la encerrándola sola con sus pensamientos" pàg. 18

Emily era una dona apassionada per les ciències naturals, sabia mirar el cel, l'interessava la jardineria, coneixia i classificava totes les espècies del seu entorn. Lectora de Shakespeare, les germanes Brönte, Browning, Emerson, Thoreau...

A partir dels trenta anys comença a recloure's, primer la casa i el jardí, per acabar no sortint de la seva cambra, no obrirà als que la visiten, parlaran a través de la porta, la germana i la cunyada seran les úniques persones properes.

Ens han acostat al misteri de la gran escriptora, una dona de veritat lliure, hem accedit a la seva quotidianitat, em deambulat pels llocs que la van acollir i els espais que va habitar.

Neix en nosaltres el propòsit de conèixer cartes i poemes, d'obrir un atles i seguir els itineraris sobre el paper, al s. XIX i al s. XXI els paisatges que ens han donat a conèixer.