llibre

 

 

QUARTET DE TARDOR
Barbara Pym
Traducció Dolors Udina
Pròleg D.Sam Abrams
225 pàg.

Barbara Pym, Oswestry, Shropshire, (1913-1980), QUARTET DE TARDOR, (1977)

El 1977 Philip Larkin, poeta, narrador i crític, en un moment de reconeixement unànime, i amb una absoluta indipendència de criteri, va reivindicar l'obra de Barbara Pym, l'autora havia publicat sis novel·les entre 1950-1961, de les quals Larkin va dir:

..."Té un ull i una oïda irrepetibles per copsar els petits matisos d'intensitat i profunditat de la comèdia de la vida quotidiana." Pròleg pàg. 12

Barbara Pym, va treballar com a correctora i editora entre 1946-1974, mentre no deixava d'acumular originals, que els editors rebutjaven.

El 1966 es va iniciar una relació epistolar entre Pym i Larkin, aquesta correspondència es va iniciar quan en Larkin va escriure una carta d'admiració a l'autora.

Les declaracions de Larkin va fer reaccionar el món editorial i l'autora va passar a ocupar el lloc que li corresponia.

QUARTET DE TARDOR, ens narren la quotidianitat, a la seva feina, de quatre persones properes a la jubilació, els uneix una relació professional, no han fet el pas que duu a l'amistat, tots tenen en comú la soledat de les seves vides, a l'oficina, accions repetides i coneixement parcial de l'altre. Dos homes i dues dones, elles es jubilen primer, el quartet, aparentment, es desfà. Els torna a unir la preocupació per una d'elles, la Marcia, a iniciat un declivi ràpid que els posa en alerta.

Tots quatre formen un quadre representatiu del període històric que viuen, hi ha un moment, quan la Marcia ja no hi és, que davant el seu rebost diuen:

"-No menjava mai gaire, com deia sovint -els va recordar en Norman.
-Suposo que era prudent, com la senyora Tatcher -va dir l'Edwin-. Amb els preus apujant-se d'aquesta manera...
-I continuaran apujant-se, amb qui sigui que hi hagi al govern- va rematar en Norman.
-tan ben col·locades i classificades -va dir la Letty amb meravella de to-. Carn, peix i fruites, i aquí sopa, macarrons amb formatge i raviolis..." pàg. 222

Na Marcia, va deixar en herència casa seva al Norman, el company que vivia en una habitació, un fet que sorprèn a tots, no hi havia indicis que expliquessin aquesta acció. També troben un licor que els uneix entorn de la taula de qui els ha deixat. Quotidianitat, coneixem persones que ocupen llocs poc rellevants a la societat, vides en les quals s'amaga més del que es mostra.

Un gran llibre en un catàleg impecable. El pròleg, excel·lent, ens ajuda a aprofundir i una traducció en què els grans encerts ens fan aturar. Una recomanació sense reserves.