viernes, 19 de noviembre de 2021

llibre

 

 

SANG CALENTA
Irène Némirovsky

Traducció Anna Casassas
180 pàg.


Irène Némirovsky, (1903-1942), SANG CALENTA, (manuscrit inèdit descobert el 2005)

"Déu meu, si a vint anys sabéssim com n'és de senzilla la vida..."

Aquestes paraules del narrador, ens porten a pensar en la capacitat dels humans per diluir en el record aquelles etapes de la vida amb les quals ens és difícil conviure, sempre pertanyen a l'àmbit de la intimitat. Hélène, la mare, exemple de felicitat i plenitud, ha tingut la precaució d'amagar, fins i tot per a ella mateixa, un succés important de la seva joventut.

Com sempre, una atmosfera que ens envolta immediatament, personatges tractats amb un rigor extrem, masovers, propietaris, rics i pobres, en diferents circumstàncies, en la festa i la mort.

Les circumstàncies treuen a la llum el seu passat tan ben estotjat, Hélène ja havia patit prou, va optar per la tranquil·litat de la vida d'esposa i mare modèlica, fent els possibles per esborrar els fets pertorbadors, però, la realitat hi és i s'entossudeix, quan al casament de la filla saluda a Brigitte Declos:

..."per un instant els llavis se li van contraure i va fer una ganyota somrient i valenta que a les dones els serveix per amagar els pensaments més secrets." pàg. 30

Alhora, un marit vell, com ha sigut sempre:

"S'escalfa el vell cos sota l'edredó vermell i la vella ànima amb les escriptures de propietat, mentre la seva dona aprofita la joventut." pàg. 33

Per al nostre narrador la vida no s'acaba al poblet de la Borgonya, ell ha conegut horitzons llunyans, ha viscut, estimat i malbaratat el seu patrimoni. Viu en pau, envoltat de les finques que havien estat propietat dels seus, i ell no va mantenir i incrementar. Recorda la seva joventut sense imposar-se l'oblit:

..."Però el cor és insaciable, el cor necessita estimar, desesperar-se, cremar amb qualsevol foc..." pàg. 179

Una vegada més una recomanació sense reserves, reflexions universals que queden amb nosaltres, un plaer literari infinit, Némirovsky va deixar constància dels escenaris pels quals va transcorre la seva vida, tristament esquinçada a trenta-nou anys.

Una d'aquelles traduccions en què els grans encerts ens fan aturar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario