llibre

 

 

 

EL SENDERO DE LA SAL
Raynor Winn

Traducció Lucía Barahona

                                                        312 pàg.

Coneixem dues persones que han perdut totes les coses materials que van adquirir al llarg de trenta anys, la casa i el mitjà de subsistència; un d'ells també ha rebut un diagnòstic relatiu a la salut, el seu temps en aquest món té un final anunciat i la decadència serà dolorosa i paralitzant. Tot ha fallat, les lleis han estat executades de forma injusta, és evident, tothom mira cap a una altra banda, l'home, sense drets, diu a l'advocat:

..."Está bien, sé que solo está haciendo su trabajo, pero ha sido una decisión equivocada. Lo sabe, ¿verdad?El abogado estrechó la mano a Moth.La decisión la ha tomado el juez, no yo." pàg. 28

Es troben amb representants de l'administració que fan la seva feina amb uns nivells d'arrogància inadmissibles, quan exposen el seu cas per tenir dret a un habitacle, reben com resposta:

..."Bien, si no va a morirse pronto, por ejemplo el año que viene, es que no está tan enfermo, ¿verdad? Por eso no puedo considerarlo prioritario, ¿no le parece? pàg. 36

Prenen una decisió, caminaran els esperen 630 milles de penya-segats, mal equipats i amb els diners molt per sota dels mínims emprenen el camí. La salut d'ell passa per moments molt difícils, després viu un "miracle" com si l'esforç i el contacte amb la natura haguessin aturat el procés degeneratiu. Han d'aprendre a 50 anys què és ser un "sense sostre", hi ha vegades que per acabar abans, quan els demanen per la seva situació diuen que han venut casa seva, és més ben tolerada l'excentricitat que la pobresa, la gent no pot reprimir el desig de jutjar i arribar a conclusions, de mirar "des de dalt", d'insultar amb paraules o mirades.

Procuren obviar la malaltia i tenir projectes, ell es formarà per reprendre una vida laboral, ella li fa costat.

Tot té el final previst, tenim el privilegi d'acompanyar-los en l'aventura, de viure al seu costat les adversitats, les coneixences d'individus de tota mena, les forces al límit, la superació, la capacitat de mirar endavant, la fortalesa que dona formar part d'una unitat de dos, haver gaudit d'una vida compartida.

Ens remet a escriptors que han situat l'acció en aquells paratges o bé naturalistes com Daphne du Maurier, que ens va presentar Manderley, Winston Mawdsley Graham, John Muir, Thomas Hardy...
Som davant d'una reflexió del tot vigent, una denúncia feta amb tota serenitat per una persona que gràcies a una capacitat extraordinària en cap moment va perdre la il·lusió i l'empenta.

A la portada hi ha un segell "BEST SELLER INTERNACIONAL" tant de bo, mai un best seller més ben rebut, la nostra gratitud als editors per aquest gran encert.