llibre

 

LA CÁRCEL DE REBIBBIA

Goliarda Sapienza

Traducció Celia Filipetto

210 pàg.

Goliarda Sapienza, (1924-1996), LA CÁRCEL DE REBIBBIA, (1983)

Som davant d'una experiència real, l'autora a 56 anys va cometre un robatori que la va dur a la presó. Actriu, activista política i escriptora, en un moment de la seva vida, durant una època de penúries  econòmiques, roba joies a una amiga, és jutjada i la sentència la duu a la presó, d'aquest curt període de pèrdua de llibertat, l'autora ens diu:

"no exagero cuando digo que la cárcel me salvó".

Goliarda Sapienza, una vida plena d'experiències, des de molt jove va viure el compromís polític al costat dels seus pares, va tenir possibilitats de formació, a 30 anys viu moments difícils, després de la mort de la mare pateix trastorns psíquics, és sotmesa a teràpies agressives; a finals dels 60 publica els primers llibres, la literatura l'ajuda a aprofundir en l'experiència de certs tractaments que ha rebut. Després de l'estada a la presó es dedica a la docència en una escola d'interpretació, no va deixar d'escriure.

El microcosmos que es troba a la presó l'engoleix ràpidament, el moment d'adaptació dura poc, aviat connecta amb els diferents grups de dones que l'envolten, malgrat pertànyer a un col.lectiu molt petit en nombre de condemnades, ella és una persona culta, quan arriba les seves maneres i la seva indumentària la delaten, tan és té habilitats per no quedar aïllada.

Primer la sorprèn l'espai:

..."El arquitecto de Rebibbia debía de conocer a fondo las sorpresas que tiene la fuerza de espantar o al menos desconcertar las emociones de los detenidos." pàg. 26

Es troba amb les dones expertes en la vida carcelaria, les que fan befa dient que s'ha de dir "funcionarias" en comptes de "carceleras". Goliarda és capaç de copsar la bellesa en la decadencia d'algunes dones, troba dones sàvies com Mamma Roma que experimenta una profunda pau:

"Sabe usted, señora, que los demás nos enferman? por dentro, digo, ¿no me cree? pàg 67

Coneix tots els perfils possibles de dones excloses de la societat, en aquest aïllament, han tingut lloc històries d'amor, com la d'aquelles dues dones que es van estimar durant el captiveri, la que van alliberar primer, en sortir va tornar a la seva vida anterior de mare i esposa, pero quan la seva estimada va tornar a ser lliure, la va anar a cercar i van fugir juntes.

Durant una conversa entre Bárbara i Roberta, dones joves i sávies, Goliarda ens diu:

"...Pero sigo ahí, embelesada y con la mente libre, disfrutando de esos momentos sin igual, que pocas veces se dan en la vida: estar solos pero acompañados por personas que te sientan como un buen sobretodo abrigado cuando comienza el mal tiempo." pàg. 185

La riquesa d'experiències que Goliarda va acumular, ens portaran a tornar-hi, sentim el privilegi d'haver tingut accés als records d'una dona amb una gran capacitat per escoltar i trobar la plenitud mirant als ulls de les que l'envoltaven.

Com es natural, els lèxics de les persones que pertanyen a diferents guetos és del tot peculiar, a l'hora de traduir és molt important que les paraules ens arribin amb naturalitat, sense caure en la parodia, en aquest punt la traductora troba l'equilibri ideal, respectant i fent arribar l'essència sense deixar de tenir en compte les peculiaritats totes lluny de les normatives, un gran encert que agraïm repetidament al llarg de la lectura.

Una recomanació sense reserves, una que no podrem deixar de tenir en compte.