libro

 

 

 

PER LA CARRETERA

Sylvain Prudhomme

Traducció Marta Marfany

253 pàg.

Sylvain Prudhomme, (1979), PER LA CARRETERA, 2019.

Coneixem tres adults: l'autoestopista, Marie, Sacha, i El nen Agustín, la sensació que queda amb nosaltres és que hem rebut una gran lliçó de maduresa i respecte. Marie i Sacha viuen entregats a les respectives professions, ella tradueix, ell és escriptor, també pinta, tots dos tenen una relació ideal amb la literatura, tots dos tenen autors aliats, sempre hi són. L'autoestopista ha triat una feina que li permeti llibertat, treballs de fusteria, lampisteria, electricitat... sense patró, poder disposar de temps per dur a terme una forma de vida que és una passió i un dia prendrà protagonisme.

A l'autoestopista, li agraden les persones, gaudeix dels encontres que tenen un temps limitat, dir qui és i assabentar-se de qui és l'altre. El món ha canviat, aquesta forma de viatjar és una práctica en desús, ancorada al passat on era practicada per joves que viatjaven a l'aventura, quan l'aventura consistia en trajectes curts, on l'entorn immediat també era important, abans que el fet de viatjar fos una forma més de consum. L'autoestopista adult no es pot desfer d'aquest hàbit. Parteix, els altres esperen la trucada, la postal... li arriben "a fer propostes" ell les atén. El nen Agustín creix entenent les absències del pare, l'actitud de respecte dels adults que l'envolten fa que no es neguiteixi.

L'autoestopista ha creat un lligam amb aquelles persones que la vida ha posat al seu camí. Fent ús del correu electrònic, els convoca a una festa a la qual ell no acudirà, fa possible una jornada de fraternitat entre persones que no es coneixen, els uneix una actitud de cordialitat envers els altres, una tendència a un somriure i a allargar la mà.

Un conductor cita Internet com a mitjà per conèixer persones, l'autoestopista ens diu:

..."No, Internet és el que vulguis però atzar no. A Internet ens connectem a una pàgina concreta. Mirem fotos. Triem."  pàg. 200

Virtualment, triem mentre estem sols, passius... admirant una posta de sol a l'altra banda del món i del tot ignorants de les possibilitats que tenim a prop, amb el risc de perdre el costum de mirar els ulls dels altres.

Una gran novel.la, una reflexió brillant, un escriptor acabat de descobrir, al qual tornarem. Una recomanació sense reserves.