libro

 

 

EL LIBRO DEL VERANO

Tove Jansson 

Il.lustracions Tove Jansson

Traducció Carmen Montes Cano

175 pàg.

Tove Jansson, (1914-2001), EL LIBRO DEL VERANO, (1972).

Les vacances d'estiu  d'una àvia, la neta i el fill de l'àvia i pare de la nena de qual sabem ben poc, surt a pescar, està pendent del temps, té cura de les xarxes i "seu a treballar".

Elles dues son actives, viuen pendents d'allò que les envolta, la neta carregada de curiositats i l'àvia amb respostes que són saviesa i bondat. Una dona que quan encén una cigarreta rep inspiració per fer front als diàlegs profundament filosòfics que la nena enceta amb angoixes del tot vitals davant els  dubtes.

Parlen de Déu, de la natura, de la propietat. La neta redacta un "tractat" sobre petits animalons que espera que sigui d'utilitat a la seva descendència.

Reben Verner, un amic de l'àvia, qui fa servir el pretext de l'obsequi d'una ampolla de xerès per visitar-la, els uneix aquest costum i mai s'han fet saber un a l'altre que no els agrada aquesta beguda, l'àvia ha de fer ús de la paciència per no espatllar-ho tot... ni amb aquest amic pot parlar sense embuts, hi ha tabús... ella pensava que passats els setanta-cinc anys es podia dir tot.

Es troben un cartell, "Zona privada. Prohibido desembarcar" l'àvia diu:

"Ninguna persona con educación desembarca en una isla cuyo dueño está ausente. Pero si ponen un letrero, entonces sí, porque eso es un desafío." pàg. 94

Ella, al contrari, quan tanquen la cabana fins a les següents vacances, deixa tot el que considera d'utilitat per qui passi per allà i pugui necessitar-ho.

Som davant d'un moment de plaer, natura, silencis... Una lectura que en evocar-la ens dur a un somriure i a la gratiut per haver tingut la possibilitat d'acompanyar aquest estiu a personatges del tot entranyables.