UN AÑO EN LA VIDA DE JOHNSEY CUNLIFFE
Vàrem conèixer l' autor amb la novel.la CORAZÓN GIRATORIO (2019).
D'un dia per l'altre, en Johnsey veu la seva quotidianitat del tot alterada. Viure tranquil·lament amb els seus pares, acceptant un ritme diferent pel que fa al desenvolupament que no l'acaba de convertir en adult, uns pares protectors, perquè cal, una llar tranquil.la i pròspera, el pare duu la granja i acaba d'arrodonir el jornal fent feines a la construcció, la mare és una mestressa de casa del tot eficient. Ell és la nota discordant, la seva actitud fa que la befa sigui una constant, els joves del poble fan d'ell un motiu de diversió sistemàtica.
Tot passa molt de pressa, els pares moren, una pallissa el deixa per un temps a l'hospital baldat i, durant unes setmanes, cec... I la novetat més terrible: les seves terres, les terres que els seus es van anar transmetent tenen un valor altíssim, a canvi de deixar de ser terrenys dedicats a l'agricultura i ramaderia, hi volen construir, hi han de construir, perquè urbanitzar els durà a la prosperitat.
..."Es fácil que pasen cosas. Lo único que debes hacer es existir. Lo difícil es reaccionar y hacer que las cosas pasen." pàg. 92
Tothom vol interferir en la seva vida, alguns entren de manera brutal a la negociació, com la seva tia Theresa, una dona del tot rígida i segura de tot.
..."Muy pocos cumplían los criterios de respetabilidad de Theresa. Ni el mismo Jesucristo, que solo tenía una carpintería y le faltaban las tierras." pàg. 95
Johnsey té dos amics, un jove del poble amb qui va coincidir a l'habitació de l'hospital i la infermera que els assistia.
Els canvis es van produir arreu alhora. Polítics amb vocació de milionaris, funcionariat que s'ha convertit en una "bèstia incontrolable" i mentrestant els serveis bàsics mal gestionats.
El nostre Johnsey conviu amb els dubtes, la por i el ressò de les sàvies paraules dels pares que l'han deixat, però sobretot la por, una por antiga, l'única companya del tot fidel.
Ara ja ens demanem tots, com ho va fer Donal Ryan al 2013, calia el canvi radical? La cobdícia va caure sobre nostre com la més terrible de les plagues, potser l'astorament d'en Johnsey, el seu ritme lent, d'haver estat una mica més generalitzat el mal hagués estat més lleu.
Celia Filipetto, que ens va donar a conèixer Donal Ryan, ens fa arribar aquesta segona novel·la, tenim la sensació que hi ha una connexió del tot important entre l'autor i la traductora, ens aturem davant grans encerts i reiterem la nostra promesa de fidelitat a l' autor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario