llibres

--

CUANDO LA RIQUEZA SE CODEABA CON EL HAMBRE.

Vida nocturna en la Barcelona de la posguerra (1939-1952)

Paco Villar

355 pàg.

La Història ens dona dates concretes, el dia que comencen i acaben les guerres, les dates en què passen els fets cabdals,… Són dates relatives, tot té un procés que duu a un esclat i unes conseqüències que fa de molt mal dir el moment final del desastre, per tant, dir que la Guerra Civil es va acabar a l'any 1939 és del tot inexacte, després de les guerres no hi ha la pau per a tothom, els que guanyen gaudeixen del triomf i els perdedors viuen la tragèdia d'haver de conviure amb la derrota; queda la por, per part d'uns i l'eufòria per part dels altres, uns estan protegits "pels seus", els altres sobreviuen en solitari fent el que poden per amagar qui són, d'on venen i dissimular el dolor que no han deixat de viure. 

Paco Villar ens descriu la misèria més absoluta, totes les malalties possibles que tenen a veure amb la pobresa i com en tots els moments de necessitat, la proliferació de la prostitució, prostitució sòrdida i de luxe, prostitució producte de la necessitat de supervivència.  

Poc a poc el Paral·lel comença a oferir diversió i espectacles, teatres, cinemes, cafeteries... oci, per als qui s'ho poden permetre, moments d'eufòria, cadascú al seu nivell emula l'estètica que el cinema va marcant, tot porta a un lleu somriure.

De la mateixa manera que les descripcions de la misèria, el dolor i la repressió ens porta al límits de la  nostra capacitat d'entendre, l’opulència també és portada a límits inaudits; a la part alta de la ciutat l’opulència ha pres protagonisme, aquells que van guanyar la guerra, per als quals el final de la tragèdia sí que va tenir una data real, aquells que van patir durant un temps concret, aquells als qui es va permetre plorar als seus morts i se'ls va donar mitjans més o menys lícits perquè es refessin materialment, van considerar que divertir-se era una prioritat i que el luxe, quan més desproporcionat millor, era una qüestió de justícia, van menjar, i es van divertir sense mida.

Paco Villar ens ofereix un treball impecable, la nostra història recent, uns documents gràfics dels quals vàrem tenir notícies directes dels nostres i que cal recollir per als que venen, per als que no han conegut aquells que van viure aquest període i ens el van transmetre amb la subjectivitat normal de qui explica allò que l’afecta de manera directa. El que tenim a les mans és fruit d'un treball d'investigació, els documents a l'abast, ens donen una dimensió més "exacta" dels fets.

--