L'AMOR D'ERIKA EWALD
Stefan Zweig, ens dona a conèixer l'Erika Ewald, de la qual ens diu:
"...hi ha persones que no han nascut per l'amor...
perquè són massa dèbils per suportar la dolorosa felicitat de realitzar-se." pàg. 102
Aquesta intèrpret de piano que vivia amb el pare i la germana, ell un home de "mal humor rigorós i silenci obstinat" ella "ni tan sols posseïa un gran dolor que l'ennoblis".
Per a E. Ewald era preciós el silenci i la relació amb tot el que l'envoltava, allò inanimat es confiava com amic... aprenia de la vida a través de la música i els llibres.
El destí la va acostar a un músic de talent, un ésser elevat, algú que creia que:
"...un artista havia de posar en pràctica la seva dignitat sacerdotal també en el seu estil de vida..." pàg. 27
La tempesta de la passió el va transformar i l’Erika va fugir, es va retirar, es va entregar a les seves obligacions, va recapacitar, quan va tornar, ja va ser massa tard, ell ni tan sols va ser correcte.
Erika va voler conèixer la passió de manera premeditada, cercada, malgrat l’obstinació que hi va posar, no va poder arribar al final.
..."una por secreta de cometre un delicte contra si mateixa s'apoderava d'ella constantment." pàg. 95
Potser era la por de caure a la banalitat, el record d'aquella noia que havia conegut, aquella noia que per despit anava enllaçant un home amb un altre fins a l'infinit...
Ens acomiadem d'una dona serena, dedicada a la música, amb el compromís d'ajudar els infants a gaudir i estimar cada nota, una dona que viu amb plenitud, "no hi havia cap felicitat per aquells que no recorrien el camí del sofriment".
Tanquem el llibre literalment seduïts, Erika Ewald, ens acompanya, quedarà amb nosaltres, allà on s’allotgen els personatges literaris que passen a formar part de la nostra experiència, que ens ajuden a entendre i estimar.
Una vegada més, tota la nostra gratitud per l'autor. Una traducció de les que ens fan aturar davant els encerts. Una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario