llibre

EL VIATGE

Luigi Pirandello

Traducció Narcís Comadira

50 pàg.

La inèrcia de la tradició interfereix en la vida de les persones, l'evolució dels costums del món no arriba al petit poble del centre de l'illa, som a Sicília:

..."de tots els fills mascles de cada família rica, només un, el gran, es podia casar, això per tal que els béns del casal no acabessin escampats entre molts hereus." pàg. 13

Les dones benestants no surten de casa i quan ho fan han de lluir tant com poden, roba i joies portades de la capital, d'aquesta exhibició depèn la dignitat del marit.

Adriana va entrar a la família amb 18 anys, va tenir dos fills i als 22 ja era viuda. En aquell casal es va alterar la norma, el fill gran va quedar solter, malgrat tot, el pare ho va deixar resolt, el cap de casa seria el gran. Entre els dos germans hi havia grans diferències, el gran era un home temperat i de bon caràcter, el segon era d'una mediocritat evident.

Adriana emmalalteix, el metge del poble alerta el pitjor, el cunyat, que és qui pren les decisions, decideix que la durà a la capital per tenir l'opinió d'un altre metge, abans de fer el viatge, han d’encarregar vestits, recordem la importància de l'aparença de les dones, ella feia tretze anys que vivia un dol estricte, sense sortir al carrer, un cop equipada, marxen a la consulta del metge, el diagnòstic es igual de terrible, el cunyat no ho accepta i considera que l’han de veure facultatius del continent i segueixen la peregrinació...

Volten per tot el país, Adriana troba el seu final lluny del poble del qual no estava destinada a sortir, té trenta-cinc anys i en aquest únic viatge viu la plenitud de la passió.

Un conte magistral, Pirandello ens presenta un món i uns perfils humans que ens trasbalsen i emocionen, passaran a formar part de la nostra experiència. Una vegada més una recomanació sense reserves.