llibres

LA VIDA NORMAL

Dulce Maria Cardoso

Traducció Pere Comellas

265 pàg.

..."el mòbil que no trigarà a formar part del nostre cos, un altre cap, un altre cofre de secrets." pàg. 181

Tres dones a través d’elles assistim a les transformacions socials, també las de la vida familiar i afectiva.

l’Àvia, que va haver de plorar la mort del fill en plena joventut. El Sr. Pereira, el seu company, l’home que la va dur a veure el mar, el seu lloc al món, caminava com aquells que no saben "trepitjar terra ferma", en Pereira va deixar un patrimoni de records que na Eliete havia reproduït a les seves filles, havia conegut un Estoril glamurós, que acollia reis exiliats, espies, estrelles del cinema... l’Àvia sempre li va dir Sr. Pereira. El pare del seu fill, que no era el saltimbanqui a qui havien atribuit la paternitat, ocupava un recó molt amagat d’aquell cap que va acabar perdent el control...

La mare, costurera, va ser mare adolescent i vídua molt jove, feia relligar les fotonvel.les com si fosin incunables, va tenir un romanç secret, amb el venedor del Circulo de Lectores... va aconseguir tenir casa seva i que la filla anés a l’Universitat, mai va perdre "les seqüeles de la pobresa", tampoc va oblidar els maltractaments executats per la sogra.

l’Eliete ens demostra que no hi han "vides normals", quan tenim la possibilitat d’escoltar a la persona que es creua al nostre camí o aquella que l’autor, el nostre estimat Amic Absent ens presenta, deixa de ser "normal" i passa a ser única i també a formar part de qui fa la coneixença, es dir nosaltres que som els altres.

..."Totes les famílies, les felices i les infelices, tenien secrets, totes les famílies sabien que calia rebutjar la veritat tant com qualsevol altra minúcia que empetites la vida." pàg. 212

La transformació de la societat, el final de la dictadura, els canvis del paisatge, la globalització, l’eterna passió pel futbol com quelcom espiritual, la senilitat dels majors unida a la longevitat, la possibilitat "d’alliberament" mitjançant linies de contacte virtual "l’humanitat força menys complexa" pàg. 164

Hi ha moments d’anàlisi que no podem deixar passar, per molt que ens incomoden, és difícil desfer-se del pasat:

..."I si ja no hi havia reis per mantenir, noblesa i clergat per enriquir, bufons per alimentar amb les molles, hi continuava havent els seus hereus, els incultes i cobdicionsos governants i l’inculte i submís poble". pàg. 190

Una reflexió brillant sobre els canvis del món, a la família i a les relacions personals, una recomanació sense reserves.