llibres

UN AMIC DE KAFKA I ALTRES CONTES

Isaac Bashevis Singer

Traducció Maria Rosich

355 pàg.

Isaac Bashevis Singer (Leoncin, Polònia, 1902 - Miami, 1991). Va triar l’ídix com a primera llengua literària, més tard es traduiria ell mateix a l’anglès. Abans d’emigrar als EEUU, el 1940, va viatjar a Rússia i a Israel, va traduir a l’ídix Knut Hamsun, Gabriele d’Aninzio, Stephan Zweig i Thomas Man. Va rebre el Premi Nobel el 1978

Els contes que formen aquest recull, ens ofereixen un retrat dels jueus a l’est d’Europa i la vida dels emigrants a Nova York, també coneixem una comunitat a l’Argentina.

El destí:

..."Tots juguem a escacs amb el Destí. El Destí mou una peça i nosaltres en movem un altra..."pàg. 14 (Un amic de Kafka)

"I què és el destí?

És la trampa que ens parem nosaltres mateixos". pàg. 302 (El destí)

A "El fill", un home espera entre la multitud del moll l’arribada a Nova York del vaixell procedent d’Israel, les reflexions durant l’espera, aquella munió d’emigrants, les trobades amb els parents que els van precedir, la por de no reconèixer el fill, l’encontre cordial i afectuós entre els dos adults "desconeguts":

..."Era un desconegut per a mi, però a l’hora vaig saber que l’estimava tant com qualsevol altre pare estima el seu fill." pàg. 287

El món de l’espectacle a Brodway, Schloimele un home de teatre que sempre veu un horitzó sense núvols, per a ell el triomf professional, malgrat totes les evidències, és a prop, viu un estat permanent d’eufòria.

Reflexió sobre la vida a Israel, després de viure 15 anys a EEUU "El Mentor":

..."Faltava molta gent de Jadov: havien mort als guetos i als camps de concentració, o a Rússia, de fam, febres tifoides i escorbut. Alguns d’ells havien perdut els fills a la guerra contra el àrabs l’any 1948. Els meus compatriotes alternaven somriures i sospirs”. pàg. 116

Personatges estrafolaris com la Presumida, que dedica els anys finals de la vida a preparar la partida d’aquest món, amb la mateixa precisió obsessiva pels detalls que havia viscut cada moment de la seva peculiar existència.

Una mirada impecable i no exempta d’humor, uns personatges, que farem un poc nostres. Una recomanació sense reserves.