llibre

 

 

EL BRAÇALET DE GRANATS

Aleksandr Kuprin

Traducció de Laia Perales Galán

121 Pàg.

El personatge que definitivament ocuparà un lloc important a la nostra experiència de lectors és el general Anósov, “l’avi” estimadíssim de Vera i Ànnia.

Ens és presentat un fragment de vida plàcida, assistim a una festa d’aniversari, a on tot es cordialitat i bones maneres.

Només una nota discordant que neguiteixa a Vera, hi ha un home terriblement enamorat que no pot deixar de demostrar el seus sentiments, per a ella és només algú que a partir del moment que la va veure va enfollir, va caure en un amor incondicional que domina la seva voluntat. l’Enamorat reb la visita del marit i del germà de Vera, a parir d’aquest encontre, se sap perdedor i no troba motius per seguir vivint.

Vera observa la seva darrera expressió:

...”aquella mateixa expressió de pau a les màscares mortuòries de dos grans martirs: Puixkin i Napoleó.” pàg. 116

Tornem a Anósov “una mena de fragment del passat” un home de “coratge ferm i efectiu”, Kuprin, que va formar part de l’exèrcit fins als 24 anys, ens presenta un General que és un compendi de bondat i grandesa d’ánima, trets que formen part l’esència del poble rus, allò que fa semblar als soldats “gairabé sants”. Anósov mai no va fer ús de la força que li otorgava la seva posició, en els soldats veia persones, en els presoners també…

El General era venerat per Vera i Ànnia, els hi parla de l’amor, com ell l’enten, la seva experiència ha de servir per obrir els ulls de les dues joves, dones casades que pateixen les ingenuitats de les vides que transcorren en cercles limitats; ell va viure una experiència matrimonial curta en el temps, va acceptar la fi, no es va batre, per tant no va patir el record d’haver fet vessar sang, la vida va seguir el seu curs i la seva va ser una profitosa solitud… els matrimonis que va conèixer no eren un exemple de plenitud i ell podia donar gràcies a la placidessa que havia presidit la seva vida i l’havia dut a una vellessa feliç i plena.

Hi ha tants sentiments i situacions que ens enlluernen i confonen, i el mot amor, és repetit i utilitzat sense sentit. “l’amor ha de ser tràgic. El gran misteri de la vida!”

La seva memòria conserva records tristos quan l’amor porta al dolor i fa mals irreparables.

Fa una lloança a la dona enamorada:

...”L’amor, per ella, quan estima, comprén el sentit de la vida, l’univers sencer!” pàg. 83

No podem deixar d’incloure a Kuprin en la nostra relació de predilectes, ens ha seduït. No cal dir, una vegada més, una recomanació sense reserves.