llibres

La ventana

Mario Soldati

Traducció Amelia Pérez de Villar

Pròleg Natalia Ginzburg

130 pàg.

A la contraportada Natalia Ginzburg ens diu: “Como todos los relatos de Mario Soldati, La Ventana es un encuentro con el reino de las sombras”.

Del tot cert, ens trobem en situacions que transcorren dins un núvol, els comportaments ens sorprenen, mai cauen en un lloc comú. El nostre protagonista, aquest home madur, sol, visita, amb un interval de vint anys des de la trobada anterior a la dona que havia estimat, la dona que li havia ofert amistat en negar-li l’amor, i es va produir el prodigi de que l’amistat els unís.

El nostre protagonista és un heroi que mai no perd el seu carisma, la resta dels personatges poden donar lloc a diferents interpretacions… l’anglesa obsessionada en un record, la picaresca de les prostitutes i el pintor, aquest personatge es «dóna a conèixer» en la llarga carta que escriu a la dona que l’ha cercat vint anys, unes paraules que són un bàlsam necessari i guaridor per aquella dona fràgil, potser ingènua, que va optar per vint anys d’angúnies, va optar per dedicar una part de la seva vida a preparar l’encontre que estava segura que havia de viure, aquella passió que mai es va resignar a acceptar que havia de deixar de perseguir.

Ens entendreix el moment de la malaltia del pintor, la camaraderia amb les amigues prostitutes que en tenen cura, la rivalitat entre les dues dones: la gran bellesa amb el seu paper principal i la menys atractiva, sempre acceptant els papers secundaris però que també ha tingut moments de plenitud al costat de l’italià seductor.

Gino Petrucci, un home al qual la vida fa “víctima” del seus encants, encarna el personatge idealitzat, com amant, per moltes de les angleses que viatgen a Itàlia… la nostra anglesa mil.lionària “l’estima” malgrat tot, res fa trontollar la seva obsessió, en un primer moment el persegueix tot i haver conegut la seva estimada jove i guapa, tampoc la du a deixar-ho córrer saber que amb els seus diners fa unes vacances amb una jove mare de família molt atractiva… ella es sent estimada amb “tota exclusivitat”, la troballa del quadern la dura a una vellesa feliç, el seu conte de fades té el final que ella cercava… havia estat “l´única ”.

Soldati, un autor que ens fa reparar amb allò de subtil que tot sovint pot passar desapercebut, amb ell aprenem a apreciar allò que no veiem quan la mirada no està prou entrenada. Un autor que no podem obviar, una vegada més una recomanació sense reserves.