llibres

Cartes a Milena

Franz Kafka

Traducció i notes Clara Formosa

Pròleg Feliu Formosa

337 pàg.

Aquestes 132 cartes no son la correspondència d’un autor consagrat, del qual té transcendència tot allò que escriu. Franz Kafka era un home malalt i turmentat a qui la vida, en els seus darrers moments, el porta a una plenitud, a una autenticitat en l’amor gràcies a la coneixença de Milena, la jove que li proposa, en una trobada informal amb amics comuns, ser la seva traductora al txec. Els uneixen, en un primer moment, interessos literaris, ben aviat la relació es transforma, ell troba en la persona de Milena la estimada, les cartes son d’una freqüència tan intensa que només s’explica per la necessitat de l’amant, que davant del full de paper la “presència” de l’altra dona vida, en aquest cas d’una manera literal a Kafka li faltava l’aire. Els seus pulmons cada vegada més deteriorats aviat es van aturar definitivament.

A la pàg. 48 ens diu:

“la malaltia dels pulmons només és una sortida de mare de la malaltia psíquica”

A la pàg. 54:

“...gens cansat, sinó inquiet de fer un sol pas en aquesta terra atapeïda de trampes per als peus…”

La passió de l’enamorat pren protagonisme, pàg 166

“...només és amor desorientat.”

“...l'ésser humà no aguanta gaire temps sense que el cor li bategui, i mentre tu siguis lluny, com podrà bategar?” pàg. 170

Les cartes ens conviden a “entrar” a una intimitat, són paraules que no estaven pensades per oferir-les al lector, però, després de la mort de l’autor, dues persones, l’amic Max Brod i la mateixa Milena consideren que no poden acceptar com propi allò que ha de ser patrimoni de la humanitat, així és com ens arriben aquestes cartes imprescindibles de la literatura universal.

Feliu Formosa, al final del seu esplèndid pròleg ens argumenta amb la màxima coherència que Kafka és l’escriptor més important del segle XX.

Al final de la present edició s’han inclòs “l’Article necrològic de Milena sobre Franz Kafka” unes paraules sinceres i profundes que ens donen a conèixer un “home savi i espantat del món” un

home poc conegut, un home amb “un refinament intelectual gairebé aterridor per la seva manca de compromisos”.

El nostra reconeixemen mes sincer i profund a la traductora, durant la lectura ens hem d’aturar devant la expressió perfecta, la paraula justa. Una vegada més una recomanació sense reserves.