"Tot és possible" de Elizabeth Strout

Tot és possible

Elizabeth Strout

Traducció d’Esther Tallada

275 pàg.

17,80 €

Tenim a les mans nou contes que ens donen a conèixer un microcosmos habitat per personatges amb els quals ens endinsarem en l’ànima humana. No podem quedar indiferents, tenim la necessitat de tornar-hi perquè ens toquen les fibres mes sensibles. Una vegada més, gaudim l’aportació de bellesa i la sensació de plenitud a la qual ens porta el fet d’haver “compartit” moments amb éssers que ens permetrem fer un poc nostres.

Tots els moments són plens de transcendència: Coneixem el bidell Charlie, Abel, que aviat entén que els diners serveixen per a qualque cosa, malgrat tot:

…”L’única cosa que no es podia comprar amb diners era un amic per la Dottie”

Na Dottie troba els seu lloc al món i sap escoltar des del seu observatori al taulell de la pensió que regenta.

Presenciem la solitud dels boscos on «neix» una actriu a qui el seus ignoren només perquè ha sortit del cau; tot i així, tornarà molts anys després per ajudar a resoldre el trasbals de la mare i els germans quan es troben perduts davant la demència d’un pare que havia reprimit la seva homosexualitat. Només l’àvia, amb la seva extrema vellesa que sembla eterna, la reb amb una tendresa que acarona.

“La vergonya era el nodriment de la seva terra”.

Vergonyes antigues, vergonyes acumulades, molts racons a les ànimes d’éssers que trobem en el nostre entorn i en els quals ens reconeixem. Dolor, dolor infinit, dolor que ens fan arribar d’una manera que no ens aclapara, que ens obre els ulls i el cor, que ens fa millors; bondat, molta bondat que ens ajuda a resistir, personatges que troben un lloc al nostre cor. No ens en podrem desfer, perquè no voldrem, de la mare de n’Àngela, que troba el seu lloc al món en un racó d’Itàlia, un lloc on la llum omple tots els racons, on la filla la reconeix com “una pionera”.

Coneixem també altres víctimes d’una societat “que fa temps que droga les seves dones”.

La vida és molt curta i esquivar els paranys no és gens fàcil.

Elizabeth Strout (1956) és una autora imprescindible. Aquesta és una obra magistral, perfecta en tots els detalls. La seva és una veu que no deixarem de tenir en compte perquè ens acompanya i ens ajuda a entendre el món. Potser després d’aquesta lectura i d’algunes relectures haurem eliminat, també nosaltres, alguns racons de l’ànima que tant dificulten les nostres existències.