"Asja. Amor en dirección única" de Roser Amillls

Asja. Amor en dirección única 

Roser Amillls 

303 pàg.

18.-€

Berlín, 1955: Asja Lacis té 64 anys i, supervivent d´un llarg captiveri, torna a la ciutat -en procés de reconstrucció-, per retrobar-se amb l’home a qui va estimar, a qui encara, de fet, creu que estima. Ell, W. Benjamin, va prendre la decisió de deixar aquest món 15 anys abans.
Asja fa front a la notícia, és un repte més; ja no té res a fer a Berlín. De nou pren el tren cap a Rússia, un llarg viatge en el qual ens permet restar a prop seu, compartir els records que la turmenten i que, per moments, l’omplen de plenitud.

La visita a B.Brecht és curta, reb la notícia i parteix. Som a temps d’escoltar unes paraules del dramaturg:

…”La rebeldía envejece más deprisa que la piel o el pelo…” (Pàg 25).

Si, per a alguns és així, d’altres mantenen la “fidelitat al compromís” tot sacrificant-ho tot.

Als 64 anys i amb la salut malmesa, aquesta dona pretén seguir treballant en el teatre, el cinema… La professió ha donat sentit a la seva vida, és com una ofrena a la causa en què va creure i que va situar per sobre de la seva existència més íntima.
Va conèixer W.Benjamin, un home marcat per una infantesa difícil, un matrimoni insatisfactori i una clarividència excepcional que descartava estratègies per trobar un lloc al món. Ella convivia amb la “malaltia” que havia d’amagar per evitar ser jutjada, la malenconia que l’acompanyà sempre i que se’ns explica de forma magistral a les pàgines 172 i 173 de la novel·la.
Els van enganar tant!! Aquella idea d’amor lliure que xoca de ple amb sentiments purs i mesquineses humanes que els teòrics no havien previst, van donar lloc a ferides fatals:

…”Ella se había empeñado en no amar a nadie, escéptica y fanática…” (Pàg. 35).

…”Entonces lo supo, la sabiduría no es más que dolor cicatrizado. ¡Y cómo vuelven a doler la cicatrices que deja el pasado…! (Pàg. 278).

Per aconseguir una certa tranquil·litat, a la vellesa signa unes memòries “correctes” i parcials que li permeten de ser admesa al Partit Comunista; per sobreviure ha d’amagar els records més sincers i profunds als quals ja havia donat forma. La seva darrera obra, on ens presentava una visió sense censures dels fets que van protagonitzar el s. XX i la seva vida, mai no va veure la llum.
Aquesta és una investigació impecable presentada en forma de novel·la. El meu agraïment més sincer a l’autora i, una vegada més, una recomanació sense reserves.