Proyectos
del pasado
Ana Blandiana
Traducció de Viorica
Patea i Fernando Sánchez Miret
Ed. Periférica
295 pàg.
18.90 €
Tenim a les mans onze
relats poètics i fantàstics: Ana Blandiana (Timisoara – Romania-
1942), va ser una víctima més del terror sistemàtic i de la
violació dels drets més bàsics. La seva “exposició dels fets”-
la seva manera de dir- la converteixen en una referència universal.
Poeta, assagista, veu fonamental a la Literatura de tots els temps.
Els onze relats que es recullen a Proyectos del pasado ens
donen a conèixer el món a través de la veu d’una poetessa, un
món en el qual els elements fantàstics i onírics són presents.
Al pròleg ens parlen de
reconstrucció de la història i crònica de la vida quotidiana;
els records de l’autora, la seva infantesa, les tragèdies viscudes
pels seus i també de primera mà a la dècada dels 80.
Proyectos del pasado
ens parla sobre la detenció dels convidats a un casament. Dotze
persones són aïllades durant onze anys al bell mig de la natura.
Les tàpies i els filferros no són necessaris en aquella immensitat
on tots han d’aprendre a sobreviure. Són creatius, respectuosos,
aconsegueixen crear una comunitat. Aquest relat està inspirat en les
vivències de familiars de l’autora que van protagonitzar aquesta
forma d’expropiació de les terres que el règim va practicar.
L’adaptació i supervivència del col·lectiu arrestat és
perfecta. Són individus que no han triat la seva aventura, però
l’enginy, la maduresa i bondat que tenen, expressats amb la Veu de
l’autora, fan que aquest relat ocupi un lloc a la nostra
experiència de lectors.
Altres narracions com
Aves voladoras para el consumo, En el campo o Imitación
de una pesadilla formen part de l’experiència directa de
l’autora durant la segona fase del període comunista.
Al
1959 Ana Blandiana publica el seus primers poemes a la revista
Tribuna de Cluj. Aquest recull és censurat pel fet que
l’autora és “filla d’un enemic del poble” perquè el seu
pare va ser sacerdot ortodox i pres polític. L’autora passa tota
una vida de vicissituds amb la censura, malgrat ser reconeguda fora
de les fronteres del seu país. A l’any 1989, sense ser consultada,
l’anomenen membre del “Consell del Front de Salvamant Nacional”.
Ella presenta la renúncia al càrrec... Quina manca de respecte fer
un nomenament sense consultar a una persona maltractada durant
dècades... Al 1991 funda i presideix l’Aliança Cívica i
dirigeix el Memorial de les Víctimes del Comunisme i de la
Resistència; ara tria el seu lloc a la lluita per la recuperació
de la dignitat d’un Poble.
Blandiana és una autora
equiparable a Anna Ajmátova o Václav Havel: una lectura cabdal, una
recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario